Si visquéssim en un país normal, avui seria oportú reflexionar, per exemple, sobre el projecte de soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat des de Manresa-Alta fins a la plaça de l'Institut, que la Taula de Territori ha estripat i denunciat. Si ho diuen representants del món econòmic, col·legis professionals i gremis, la cosa sembla prou important. També podríem mirar de saber què hi ha de cert sobre el presumpte abocament de residus sanitaris contaminats de covid a l'abocador comarcal de Manresa. Un altre tema que crida l'atenció i invita a parlar-ne és el projecte de camp fotovoltaic al vessant sud del runam de les mines de Sallent que voldria tirar endavant ICL, locomotora industrial del Bages. I si reflexionàvem sobre les incidències de la pandèmia, podríem analitzar (per esgarrifar-nos) les xifres presentades per l'Àrea Bàsica de Serveis Socials del Bages, que ha multiplicat per cinc el nombre de famílies ateses amb ajuts urgents del febrer a l'octubre passats. En aquesta temàtica hauríem de refrescar la memòria amb les imatges de gent fent cua per rebre les bosses de la Plataforma dels Aliments. I encara podríem proposar una reflexió urgent sobre les xifres que situen Manresa com a capdavantera en el rànquing de ciutats de més de 50.000 habitants en incidència acumulada de covid ...
Deia que aquests podrien ser alguns temes de reflexió necessària, si no fos perquè hi ha altres fets que criden poderosament l'atenció. Per exemple: assistim bocabadats (és un dir) a l'espectacle dels partits polítics -cap dels quals no pretén pas governar al marge dels interessos de la població- discutint sobre la nova data per fer les eleccions. És evident que es mouen a ritme de sondejos electorals que els fan perdre el pas i la vergonya. I ja que ens hi posem, els partits monàrquics (PSOE-PSC, PP, Cs i Vox) continuen sense voler investigar els Borbons. I el Govern de l'Estat, que considera que «seria molt greu suspendre les eleccions», continua sense donar ajuts directes suficients, exempcions fiscals i supressió d'impostos a autònoms i tantes empreses que acabaran enviant els seus treballadors a l'atur. A la denúncia d'inacció, afegim-hi la temença que la distribució dels ajuts europeus diuen que serà can seixanta, com ho ha estat fins ara la comptabilització dels morts per covid: Espanya només reconeix tenir més de 53.000 morts que no preveia el 2020. I ningú no s'esvera. Ni els que reclamen menys restriccions. A Catalunya passem dels 17.ooo i continuem sense atrevir-nos a dir quants consideraríem «acceptables» si tenien cara i noms de familiars nostres. El 2018 ens corsecàvem amb la xifra de 250 morts en accidents a la carretera...
