T al dia farà un any. Un any en el qual l'esport amateur català ha estat pràcticament aturat per les restriccions relacionades amb la pandèmia. Els gimnasos estan que trinen. I en l'esport competitiu, no es va poder acabar la temporada passada, i aquesta es va engegar en alguna especialitat, però amb molts condicionants, i tenint en compte que ben aviat es van haver de parar de nou els campionats catalans; això fins ara.

A dia d'avui, i amb una certa regularitat, estan en marxa les competicions no professionals d'àmbit estatal, amb periòdics testos als esportistes per evitar contagis. Com la resta de restriccions, l'aturada de l'esport és evident que es decreta per salut, per evitar els contactes i la mobilitat; això que precisament un gran nombre d'esportistes fan alguna pràctica esportiva precisament per millorar el seu estat físic, i també, i sobretot, el seu estat emocional (també en el cas de l'esport base).

És cert que tot suma en la lluita per aturar l'expansió del virus, però també és ben clar que l'esport català -no tant en altres autonomies- està essent, conjuntament amb la restauració, un dels àmbits més perjudicats.

Quan acabi tot plegat, encara que de moment no es veu el punt final, caldrà veure quina és la repercussió de la llarga aturada. A veure quins gimnasos poden subsistir i quin clubs i entitats no han de llançar la tovallola després de tants mesos sense activitat. Pel cap baix, tot fa pensar que aquesta temporada actual poc es podrà fer pel que fa a les competicions regulades.