La imatge adjunta, presa el 2 de març del 2017 davant la façana de la vella escola del poble grec d'Hypati (antiga Neopàtria), mostra una placa de marbre (que ja he recordat en algun anterior article) en triple text català, grec i castellà, que resa: «Després d'Atenes, cap ciutat de la Grècia Continental té per al català un prestigi més gran que la de Neopàtria». El seu autor, Antoni Rubió I Lluch (1856-1937), eminent historiador i coneixedor de la presència catalana a les terres hel·lèniques durant el segle XIV.

I, en primer pla, Andreana Athanasiou que el dia 10 del passat desembre, a l'edat de 57 anys, ens va deixar, víctima d'un càncer implacable. Serveixi aquest article d'homenatge pòstum a la seva llarga i entusiasta col·laboració amb els berguedans, a través del Casal d'Europa i també de sincer condol als afligits familiars que la ploren: l'espòs i els tres fills, Vivi, Dimitris i Apostolos.

Ja de molt jove, la vida d'Andreana, filla de pares supervivents de l'aterridor Holocaust del municipi de l'any 1944, transcorregué íntimament inserida en l'activitat social i cultural d'Hypati. Casada amb el mestre Ioannis Zapantiotis, fou la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament. I durant quinze anys, el Museu Bizantí li fou el marc i altaveu excels des d'on apassionadament transmetre als visitants les pàgines més commovedores de la història de Neopàtria.

Sense mai oblidar la seva fecunda tasca com a secretària general de l'Associació Cultural «Anianes» d'Hypati, on a l'uníson amb la presidenta Maria Laina, mantingueren la flama de l'ancestral esperit i l'art d'aquella regió, que tan admiren els visitants que hi acudeixen, així com el públic de diversos indrets d'Europa visitats, com així fou en dues ocasions al nostre Casal d'Europa, on deixaren inesborrables sensacions.

Fou Andreana qui el febrer de 2006 ens acompanyà, amb compartida emoció, al seu vell i enlairat castell de Neopatria, antany baluard dels almogàvers. I fou ella també qui, amb Maria Laina, el 2013 ens organitzà conferències a Hypati i Atenes per parlar ben alt de Catalunya. En fi, molts són els records i enriquidors projectes de retrobament històric i cultural entre grecs i catalans. Un d'ells, amb prevista solemnitat, que havia de tenir lloc l'any passat i fou suspès per causa de la covid-19. Haurem de materialitzar-lo enguany a Berga, prenent com a punt de referència el nostre castell i el de Neopàtria recentment enriquits i històricament relacionats.

Esperem aquest esdeveniment, amb joia i nostàlgia inevitablement concurrents. Ja sense l'Andreana. Però almenys, en cos i esperit, no ens hi mancarà la seva filla, Viví. Ella, en comunicar-me desoladament la mort de sa mare, així me la definia: «Andreana mai s'oblidarà del seu consell i voluntat d'estimar i respectar sempre la rica tradició i patrimoni d'Hypati. El seu esperit el veurem a cada bell paisatge, la seva veu l'escoltarem a cada cançó tradicional d'Hypati i el seu rostre ens el recordarà cada somriure feliç».