Total. Que a aquestes alçades i enmig d'una emergència sanitària, social i econòmica de cavall, no sabem encara si les eleccions catalanes se celebraran d'aquí a un mes encara no, el 30 de març o ves a saber quan. La cosa, en resum, va així. Amb més o menys consens els partits decideixen ajornar-les per la pandèmia, però hi ha qui no hi està d'acord -bàsicament grups extraparlamentaris i algun particular- que no ho veu clar i amb més ganes de fer la guitza -i desgastar seguint la màxima de quan pitjor, millor- que no pas altre cosa, i també per interessos polítics, presenten recurs. El tribunal l'admet i, automàticament, les eleccions tornen a ser el 14 de febrer fins que deliberi i decideixi. De fira, no ?. Doncs no, els firaires són més seriosos. Ningú no assumirà cap culpa, però la responsabilitat és de tots. Govern, partits, serveis jurídics que no van acabar d'analitzar bé que això podria passar i ara jutges amb poc sentit comú. Van intentar impedir que es votés l'1-O i ara voldran que votem tan sí com no. Atonyinats un cop, i ara vés a saber. Els polítics es tornaran a tirar els trastos pel cap i es culparan els uns als altres. I mentrestant els hospitals estan fins el coll de pacients amb la covid, a primària no donen a l'abast, el país va a la ruïna.... I si hi posem seny entre tots plegats ?. Ah, no, que ara no em va bé!, sembla que ens diguin.
