Tecnoestrés, li diuen, a aquella ira que t'impulsa a estavellar la pantalla de l'ordinador contra el terra cada vegada que un programa s'interromp i et fa perdre hores de feina. O de les ganes de llançar el mòbil per la finestra quan una app suposadament dissenyada per fer-te la vida més fàcil s'entesta en treure't de polleguera. O quan vols escanyar el tècnic que t'acaba de dir... «Ja has reiniciat?». Són problemes de programació, nyaps, que segurament desapareixerien si hi haguessin més dones dins del món de la informàtica, on la quota femenina és raquítica i preocupant, tot i tractar-se d'un sector estratègic i amb demanda. Per què no hi ha dones programadores? Com es pot revertir això? Segurament la solució és més a prop del què sembla, començant per evitar associar les joguines tecnològiques als nens i desterrar frases com, «nena, perquè vols fer programació si això no és per a tu?» que en algunes famílies s'escolten quan la petita vol aprendre a programar com el seu germà. Només cal fer un cop d'ull a les acadèmies de programació, on més del 80% dels alumnes són barons. Aquest percentatge es trasllada a les universitats on, des dels anys 80, va a la baixa. Potser Fortnite acabarà essent un ganxo i farà que les nenes que avui hi juguen siguin les programadores del demà, si no se'ls posen traves.