Durant la primera meitat del segle XX Catalunya va desenvolupar una activitat cultural d'una magnitud i d'una qualitat impròpies d'un país tan petit. La Guerra Civil va trencar en bona part l'empenta que l'avantguarda havia adquirit durant els anys anteriors, però quan el franquisme va començar a deixar algunes escletxes, les bases establertes al país van tornar a donar fruit i va aparèixer una nova generació d'artistes de primera fila. Una de les persones que van formar part d'aquesta generació, i una de les seves veus més poderoses en el terreny musical, va ser Josep Maria Mestres Quadreny, traspassat abans d'ahir. Mestres va néixer a Manresa. Hi va viure només dos anys, però sempre es va proclamar manresà. Li feia goig ser-ne, i ho deia. Manresa, que no va pas sobrada de reconeixement com a bressol cultural, mai no ha fet res per subratllar aquest vincle, en una prova molt considerable de miopia estratègica. Ara és tard, però no és definitivament tard. Manresa encara és a temps de fer una reivindicació que honori el record de Mestres i doni valor a la ciutat.
