Ija en són sis. El 13 de gener el PSOE juntament amb el PP i Vox van tornar a impedir una comissió per investigar les presumptes irregularitats del rei emèrit. Aquests tres partits van fer cas omís als lletrats del Congrés que es mostraven favorables a tramitar la comissió d'investigació. Els serveis jurídics van donar la seva conformitat per tal que la Mesa de la Cambra admetés a tràmit la investigació sol·licitada per Unidas Podemos, ERC, Bildu, Más País, Compromís, CUP i BNG. En aquesta ocasió per l'ús indegut de les targetes black.

És sorprenent -i preocupant- constatar com el PSOE que es considera d'esquerres i defensor de la igualtat entre les persones, es torna a aliar una altra vegada amb la dreta reaccionària i els ultres per protegir els privilegis dels rei emèrit. Una vergonya democràtica.

El mes de març de l'any passat la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va defensar que el PSOE actuaria segons els criteris dels lletrats. Ara, però, com en tantes altres ocasions, «donde dije digo, digo Diego». Una locució habitual en el discurs polític avesat a desdir-se del que promet. Quan els lletrats s'oposaven a la investigació reial aleshores el PSOE estava d'acord amb la decisió. Ara que els lletrats s'hi han mostrat favorables el PSOE és desdiu del que havia dit. Entre els seus injustificables arguments al·lega que no correspon a les seves funcions controlar al Cap de l'Estat. Òndia ! si un partit democràtic, amb principis republicans que governa el país, diu que no li correspon facilitar la investigació de les presumptes malifetes de l'excap d'Estat a qui correspon fer-ho?

La ministra de Defensa, Margarita Robles, també s'ha volgut afegir al sarau de les excuses. Recentment ha defensat l'oposició a la investigació amb l'habitual «no és procedent» i ho ha reblat dient que «en una democràcia seriosa no és bo que les institucions es qüestionin». Mentrestant els ingenus -i pel que sembla ignorants- ciutadans/es continuem creient que en una democràcia seriosa precisament és essencial la transparència de les seves institucions.

Aquesta democràcia «a l'espanyola» ja fa 45 anys que no deixa de sorprendre'ns. Qualsevol ciutadà/na pot ser investigat menys Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias. En aquest país la inviolabilitat d'un excap d'Estat imposat és eterna. Aquest ciutadà és intocable i, per tant, no pot ser investigat malgrat les seves presumptes irregularitats: suposat cobrament de comissions en l'adjudicació d'obres (construcció de l'AVE a La Meca) ; suposat ús indegut de les targetes black (utilitzades posteriorment a la seva abdicació) ; suposat blanqueig i evasió de capitals (dipòsits en paradisos fiscal), etc. Entre tants «presumptes» i «suposats» l'única manera d'aclarir els dubtes i restablir l'«honorabilitat» del rei emèrit és la investigació . Quan hom està net de culpa no té cap inconvenient per ser investigat. Si «la justícia és igual per a tothom», tal com en el seu dia va dir, cal demostrar-ho donant exemple.