Àngel Pons Guitart va néixer a Berga a l'any 1902 i va morir a Barcelona el 1939. A l'any 1928 va publicar el seu poemari Terra Meva, editat per Antoni Lopez a Barcelona, amb versos tan berguedans com a: Cim d'Estel·la, el Gegant, el Pi de les Tres Branques.... Aquest llibre està dedicat al diputat berguedà Manuel Farguell de Maguerola (amb casa pairal a Berga a laplaça de Sant Pere i a Barcelona, on ara hi ha El Corte Ingles del Portal de l'Àngel). El prologuista del seu llibre fou Lluís Capdevila, autor, entre d'altres, de la coneguda sarsuela catalana Cançó d'amor i de guerra.

Pons fou un reconegut rapsode, va ser col·laborador de les revistes com: Mirador, Imatges (amb uns reportatges molt moderns i entrevistes a gent com Opisso o Aurora Bertrana), L'Opinió, Vida Lleidatana, El Pla de Bages o... . La Veu de Catalunya, on sovint feia crítica literària. Un part de la seva obra poètica està recollida a Rumbs Blaus. Antologia poètica II (1901-1939), editada per Jaume Huch, de Berga, a l'Albí l'any 1996. Va escriure, també, la lletra de l'Himne del Milicià de Terrassa, que fou publicada al diari terrassenc L'Acció, òrgan de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va intervenir en diferents actes públics a la ciutat de Barcelona: com conferències o recitals de poesia. També va escriure teatre, una de les seves obres es titulava El Cavaller enamorat, que va estrenar-se l'any 1927 a Berga, amb música de mossèn Marià Miró i escenografia d'Hipòlit Puig. El 1929 tenia preparat un llibre de poemes, que va quedar inèdit, titulat L'ardent neguit. Però, malgrat tot, en va presentar una petita mostra a l'entitat Joventut Catalana de Barcelona. L'any 1936 va obtenir el segon accèssit dels Jocs Florals de Barcelona per la composició Enyorances de Nadal.

El 1932 va iniciar un programa radiofònic de caire musical a Ràdio Barcelona (ara de la Cadena Ser, la EAJ1) titulat La música a través del poeta, que durava trenta minuts. Gràcies a l'èxit del programa, va fer una sèrie de conferències divulgatives titulades igual que el programa radiofònic on feia un repàs per diferents compositors musicals. L'acompanyava sempre el pianista Joan Gibert Camins.

L'escriptor Tomàs Roig i Llop i el dibuixant Salvador Mestres van editar l'any 1933 a la Barcelona autònoma i republicana un curiós i fantàstic llibre de caricatures i epigrames, Siluetes Epigramàtiques. Hi sortia el bo i millor de la cultura catalana d'aquells anys, com sempre, solia passar, en aquesta antologia, hi ha berguedans, en són tres: Ramon Vinyes, Ramon Tor i Àngel Pons Guitart.

Ara acaba d'aparèixer el llibre Barcelona Capital de la Ràdio, editat per la Generalitat de Catalunya i el Memorial Democràtic, on Susanna Tavera, Armand Balsebre i Josep Lluís Martín com a editors recullen diverses ponències de variats autors que parlen molt de Radio Barcelona, de la música, cultura política i esports, però no acabo de trobar-hi l'il·lustre periodista radiofònic berguedà Àngel Pons.