Encaro el 2021 amb un propòsit que centro en aquests articlets quinzenals. És el propòsit de parlar del que sigui, i fer-me entendre, sense utilitzar ni una sola d'aquelles paraules o expressions que s'han convertit en una plaga i que seran molt més difícils d'erradicar que aquest virus. No hi donava importància quan només les utilitzaven els polítics i alguns periodistes propensos a imitar el seu vocabulari. Ni tampoc en vaig fer gaire cas quan van passar a la parla col·loquial d'aquells que es volen donar importància expressant-se com un ministre per aparentar qui sap què. Però vet aquí que de mica en mica aquell llenguatge petulant s'ha anat encomanant a la manera d'enraonar de la gent més senzilla, i ja n'hi ha que, per dir-te que tenen un nen que es fa amb tothom, et diuen que "li agrada socialitzar». I els sento, i veig que ho diuen amb tanta naturalitat, que ja no sé si s'han tornat ximples o soc jo que acabo de despertar d'un somni de segles.

Per actuar com a modest mur de contenció i preservar el llenguatge planer dels que encara no estan contaminats em nego a utilitzar els verbs socialitzar, interactuar, verbalitzar, empatitzar, visibilitzar, invisibilitzar, cosificar, escenificar, visualitzar, explorar, estigmatitzar, criminalitzar, vulnerabilitzar, judicialitzar, monitoritzar, calendaritzar, implementar, monetitzar... Si he de criticar els que manen em guardaré de dir que estan mancats de «voluntat política» o que tenen un «dèficit democràtic», bàsicament per no ser confós amb un d'ells. I si poso en marxa una iniciativa, no se m'acudirà dir que «és un projecte engrescador» ni que «està arrelat al territori». Són frases que tenen una sonoritat molt maca, però es veuen tan impostades... Tant com si en una conversa informal en lloc de dir que demà potser nevarà, digués que «per a demà s'esperen precipitacions en forma de neu». O com si marxés de cap de setmana i, en lloc d'explicar que he hagut de tornar perquè no he trobat cap habitació, digués que «els hotels han penjat el cartell de complet».

Però els que parlen a la tele i a la ràdio s'expressen així, i no veig gaire llunyana l'hora en què qualsevol pelacanyes el primer dia que es posi màniga curta et digui que «l'estiu ha vingut per quedar-se». Són els mateixos que ja no saben ben bé si una cosa s'inicia «al minut u» o «al minut zero» perquè han oblidat que tot comença des del principi o bé des del primer moment.

A ells els invito també a unir-se al meu bon propòsit. Abans que acabem tots tarumbes.