Quan s'acabarà la pandèmia?, em pregunten tot sovint familiars i amics, com si tingués més informació que els demés per escriure en un diari i estar atent a l'actualitat. És una pregunta que sento des de que la pandèmia va arribar a Catalunya, el govern central va activar l'estat d'alarma i el món es va capgirar. Darrerament ha canviat el to amb el que em formulen la qüestió. Si abans percebia temor i incertesa, ara noto molt cansament. Moltíssim. No sé quan podrem respirar tranquils, i alguns viròlegs avisen que la covid ha arribat per quedar-s'hi, tot i que els seus efectes seran menors amb el temps. Però cal estar atents a fins on arribarà la paciència de la gent i què passarà quan se li acabi. La desafecció dels ciutadans envers les institucions polítiques, econòmiques i els mitjans de comunicació fa anys que és un problema greu i crea conflictes interns a molts països per múltiples motius, i aquest fenomen s'ha multiplicat exponencialment en els darrers mesos. És una olla a pressió que si no se li posa remei pot tenir conseqüències d'alt voltatge difícils de preveure. És un camp abonat pels qui eixamplen les esquerdes de la societat, i espectacles patètics com el de Generalitat i el TSJC per fixar la data electoral els dona més arguments perquè dona la sensació que res funciona com hauria de funcionar.
