Quan s'acabarà la pandèmia?, em pregunten tot sovint familiars i amics, com si tingués més informació que els demés per escriure en un diari i estar atent a l'actualitat. És una pregunta que sento des de que la pandèmia va arribar a Catalunya, el govern central va activar l'estat d'alarma i el món es va capgirar. Darrerament ha canviat el to amb el que em formulen la qüestió. Si abans percebia temor i incertesa, ara noto molt cansament. Moltíssim. No sé quan podrem respirar tranquils, i alguns viròlegs avisen que la covid ha arribat per quedar-s'hi, tot i que els seus efectes seran menors amb el temps. Però cal estar atents a fins on arribarà la paciència de la gent i què passarà quan se li acabi. La desafecció dels ciutadans envers les institucions polítiques, econòmiques i els mitjans de comunicació fa anys que és un problema greu i crea conflictes interns a molts països per múltiples motius, i aquest fenomen s'ha multiplicat exponencialment en els darrers mesos. És una olla a pressió que si no se li posa remei pot tenir conseqüències d'alt voltatge difícils de preveure. És un camp abonat pels qui eixamplen les esquerdes de la societat, i espectacles patètics com el de Generalitat i el TSJC per fixar la data electoral els dona més arguments perquè dona la sensació que res funciona com hauria de funcionar.
Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.
| L'últim | El més llegit |
