Fa un mes llegíem a Regió7 que ben aviat es volien soterrar les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat i fer arribar els trens fins la popular plaça de l'Institut, és a dir, un allargament de 250 metres, el que representaria «una millora ridícula», segons el periodista Xavier Domènech, amb qui coincideixo, però encara diria més: és una animalada. El nou soterrament no és en cap cas necessari encara que es vulgui mantenir, tant si com no, l'actual Baixador del carrer Primer de Maig, quan l'estació de Manresa Alta és a la pràctica punt de sortida i arribada dels trens de la Generalitat. Quan es va muntar la Plataforma pel Transport Públic ja es va decidir la centralització de trens i que l'Estació d'Autobusos a Manresa Alta havia funcionat bé, amb un bon servei de bus per la ciutat. En aquells moments l'actual alcalde Marc Aloy i David Aaron López, nou regidor d'Urbanisme i Mobilitat, acabat d'arribar a Manresa procedent de l'Ajuntament de Callús, estaven d'acord amb aquesta centralització. Per què tots dos de cop han canviat d'opinió? Es tracta d'una decisió d'importància ciutadana. És obvi que no pot haver-hi consens si no hi ha debat. Per què no ha passat pel Ple municipal?

Em sembla lamentable l'actuació de l'Ajuntament manresà que lluny de ser coherent amb els principis de participació i consens que tant sovint es posa a la boca el nou alcalde resten en paper mullat, amb l'argument ben poc democràtic que els tècnics són els que han de prendre les decisions municipals. En aquest sentit, les crítiques de la Taula de Territori que encapçala la Cambra de Comerç de Manresa tenen tota la raó de ser tant per la falta de voluntat política de consensuar el projecte com per la manca de rigor. Es vol tirar endavant el projecte constructiu sense haver fet els deures ni haver consultat els experts sobre la viabilitat de les obres. Significativa és l'opinió de l'eminent geòleg Josep M. Mata Perelló, que té els seus dubtes sobre si s'han valorat prou els costos i les derivades de les obres, tot recordant d'altres desgavells produïts per una mala gestió. I es pregunta s'ha mirat prou la geomorfologia del subsol de la ciutat? Després de recordar els torrents que històricament hi havia hagut a la zona, assegura sense dubtar-ho, que les aigües del freàtic segur que hi són, de manera que el risc és indubtable. I a més remarca que el cost econòmic és elevat perquè l'única manera de solucionar la presència d'un torrent és formigonar-ho. No és tracta només de fer un túnel, sinó una càpsula de formigó. L'important per resoldre els problemes històrics de la ciutat com el que des de fa dècades pateixen les comunicacions i el transport urbà entre el sector de les Bases de Manresa i el Passeig de Pere III, és posar-se a treballar per resoldre'ls d'una manera racional. Gestionar és convèncer amb el treball constant del dia a dia, ser coherents amb el model de ciutat escollit i no llençar propostes per fer volar coloms. En democràcia, no es pot obviar el debat polític.