El virus ens queda cada vegada més a prop i la política cada vegada més lluny. El TSJC ens ha curtcircuitat les eleccions deixant-nos cautelarment desconcertats. Però que no ens preguin el pèl, el que ens han fet no és un nou 155 com algú ens vol explicar, és una plantofada amb els cinc dits de la mà al bunyol jurídic que ha redactat el Govern català per ajornar la jornada electoral. Els ho han posat en safata.

Del famós decret i de la saviesa popular, n'han sorgit preguntes tan curioses com inquietants: Si les actuals mesures són efectives, com és que d'aquí a tres setmanes no ho seran?; si no podem estar cinc minuts en una escola per votar, com és que ara els nostres fills s'hi poden passar hores fent classe?; si no sobreviurem a una cua electoral, perquè ens aboquen cada dia a les cabines dels germans Marx, que són els nostres transports públics?; si han suspès les eleccions, per què no han suspès els seus sous per la suspensió de l'activitat parlamentària?, o és que els ERTO tenen al·lèrgia política?

De veritat ens hem d'empassar que tot plegat va de salut? Costa de creure que tinguin tan clar el panorama pandèmic del 30-M com tenen el del 14-F. Si no estan capacitats o no tenen recursos per prendre mesures que garanteixin unes eleccions amb garanties sanitàries, que pleguin tots, i de passada que ens expliquin de què serveixen les mesures que ens imposen improvisadament i no gaire coherentment, cada dos per tres, mantenint-nos amb l'ai al cor i el Mare de Déu Senyor al cervell.

El que volem, sigui quan sigui, són urnes i garanties; el que cal fer és treballar fins a l'impossible per assegurar el nostre dret democràtic més bàsic. Que separin la salut pública i la salut política quan ja no sabem quina de les dues està més cardada; ja no tenim ni Parlament ni Govern, tenim dos escenaris de mítings electorals, un al parc de la Ciutadella i l'altre a la plaça de Sant Jaume. No sé si el poble català, aquell que no tirà ni un paper al terra, seria capaç de resistir tres mesos més de campanya bruta sense programes per explicar. No em diguin que no serà gra-ciós veure com els cossos de seguretat que tant ens estimen són els que posen les urnes i vigilen els col·legis perquè puguem votar.

El TSJC no s'ha endut un decret, s'ha endut la confiança en el vot i la credibilitat d'un govern, perquè la seva pròpia, la de la justícia, fa temps que ha volat cap a temps passats que resten presents. Tanta mesura de precaució i ens hem oblidat de ventilar, ventilar la veritat o ventilar el vot? Aquesta és la qüestió.

Facin el favor d'obrir la finestra i deixar-nos respirar, perquè sigui el 14-F o el 30-M, ens calen aires nous. Al final a veure si aconseguiran el que no van poder fer l'1-O, provocar que la gent no voti.