Catalunya, modèlica??? Catalunya, exemple de respecte i tolerància??? Catalunya, vacunada contra qualsevol tipus d'actuació «populista»??? Podria allargar-me unes quantes línies més formulant altres interrogants.

De ben segur que tots els autèntics demòcrates hem sentit vergonya aliena i por, sí, també por, que uns milers d'energúmens poguessin posar en perill la democràcia de l'estat més poderós del món. Si no la democràcia, sí els seus representants, aplegats en el Capitoli, en un dels dies més rellevants de la seva història.

Es va evitar el pitjor, però les imatges quedaran per a la història i obligaran a modificar aspectes rellevants del sistema electoral americà si no volen tenir nous qüestionaments de la netedat i transparència en temps futurs. Però, confiem que emprendran nota i sabran sortir-se'n bé.

Dit això, parlant o escoltant catalans de diversa procedència, han exclamat que això mai podria passar a casa nostra. Impensable. Aquí podem discrepar, però mai arribar a situacions tant al límit com les vistes als EUA.

Aquesta és una prova més de la curta memòria de molts sectors catalans ubicats a dia d'avui en els diversos partits independentistes. I no, no em vull referir a accions tan greus i ben recents d'encerclament del Parlament de Catalunya, o de tot el parc de la Ciutadella, fins al punt de ser agredits diputats i diputades, i haver d'arribar alguns alts càrrecs en helicòpter. No. Vull parlar d'actuacions molt més greus, més llunyanes en el temps, però no per això «oblidades».

Qui no recorda o no vol recordar el 30 de maig del 1984, quan centenars d'energúmens, seguidors de CDC, amb alguns suposats «serveis d'ordre», amb braçalets identificatius al braç, van entrar violentament en el Parlament de Catalunya a la caça de socialistes en el moment àlgid de la crisi de Banca Catalana?

Amb crits de «mateu-lo, mateu-lo», buscaven Raimon Obiols, president del Grup Parlamentari i primer secretari del PSC, que, acompanyat de Romà Planas, va haver de sortir sota una pluja d'objectes llançats contra ells, fet que va obligar el xofer a fer maniobres evasives per evitar que trinxessin el cotxe amb ells a dintre. També fou perseguit Lluís Armet, portaveu del Grup, i Anna Balletbó, que havia anat a la sessió, així com altres dirigents. I fins i tot el cotxe oficial de l'alcalde Pasqual Maragall fou atacat.

Sí, sí que hem tingut pàgines negres en la nostra història contemporània, de la mà de dirigents populistes que no van dubtar a fer servir el càrrec per esquivar responsabilitats personals. Qui no recorda el crit de Jordi Pujol contra «la maniobra indigna» del Govern central, quan qui actuava era la fiscalia. Cap poble, cap nació està vacunada contra el populisme. Sempre s'ha d'estar alerta i sempre s'han de garantir els drets fonamentals i l'imperi de la llei per evitar aprofitaments polítics de situacions personals. Catalunya ho ha vist i patit, i ara mateix estem sota maniobres populistes de la mà dels partits independentistes. És urgent posar-hi fi i retornar a l'imperi de la llei.