Ja se sap que per malament que vagi qualsevol tema sempre pot empitjorar. Tota la setmana passada vam estar dubtant sobre la data de les eleccions anunciades per al 14 de febrer. I, per decisió d'una notable majoria política -que hauria anat prou bé d'aconseguir en altres temes-, les eleccions es van traslladar al 30 de maig. Però aquesta setmana, a la vista de les impugnacions presentades, ja no dubtem només de la primera data, sinó de totes dues, i la desorientació general ha anat augmentant. I més protagonistes s'han afegit a l'embolic: pensàvem que la Junta Electoral Central podria interferir en la decisió de la nova data de votació, però ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això vol dir que encara hi ha altres organismes que poden sentir la temptació d'afegir-s'hi. I, tractant-se d'una decisió de la Generalitat, segur que ho faran de bon grat. La pregunta bàsica és ben senzilla: el Govern català, amb consens polític majoritari i raons tècniques sanitàries consistents que ho aconsellen, pot ajornar unes eleccions? Si no ho pot fer és evident que disposem només d'una autonomia simbòlica, coartada per un 155 permanent. Hi ha qui al·lega que Portugal ha optat per fer la seva elecció presidencial el 24 de gener. Doncs cap problema perquè ho ha decidit lliurement. Justament hi ha una frase prou coneguda que resumeix bé la situació: «L'autonomia que ens cal és la de Portugal». O sigui, la independència.

Però, mentrestant, l'intervencionisme judicial no para. D'una banda, el TSJC ens fa el favor d'anunciar que decidirà la data de les eleccions catalanes una setmana abans del 14 de febrer, o sigui quan ja haurà d'estar tot a punt per si s'han de fer aquest dia. És una ingerència indigna i inacceptable. Però no n'hi ha prou amb desgavellar les eleccions al Parlament català. Ara s'hi afegeix una nova inhabilitació d'un conseller en exercici del seu càrrec: la de Bernat Solé, conseller d'Afers Exteriors. I la causa no és pas recent: es refereix a la seva intervenció, fa més de tres anys, en el referèndum de l'1 d'octubre, quan era batlle d'Agramunt. Però ara, precisament ara, s'anuncia la seva inhabilitació per un any i una multa de 16.800 euros. En resum: la repressió no s'atura, i allò que ha estat qualificat de «govern dels jutges» -que no han estat elegits ni tenen cap suport democràtic- segueix imparable. Com era d'esperar, la reacció de rebuig ha estat immediata i unànime. Però encara faltava la cirereta del pastís: el CIS ho aprofita per pronosticar la victòria electoral del PSC. Just per anar ambientant allò que els tribunals, el PSOE i els mitjans repressius de l'Estat volen aconseguir.

El remei de tot plegat és prou conegut i urgent d'aplicar: cal que tot l'independentisme mostri una absoluta unitat en l'objectiu bàsic de la independència i acordi una estratègia global i pactada per arribar-hi. I cal que aquest consens es faci públic abans de les properes eleccions, siguin quan siguin. La situació ja ha arribat a un punt de gravetat que no és possible d'esperar més.