AAtlanta s'hi guarden dues receptes supersecretes: la de la Coca-Cola i la del coronavirus del1918, que va matar cinquanta milions de persones en poc més de dos anys i va desaparèixer emmascarat enmig de grips benignes i refredats.

La recerca del virus de l'anomenada grip espanyola ha implicat nombrosos investigadors, però l'ànima espiritual va ser Johan Hultin, un jove estudiant suec de la Universitat d'Iowa que el 1951 va viatjar a Brevig, a Alaska, a excavar la fossa on el 1918 havien estat enterrats 78 dels 80 habitants del poblet, tots morts per l'epidèmia i, suposadament, molt ben conservats sota la capa refrigeradora del permafrost. Efectivament, Hultin va poder obtenir teixits pulmonars de quatre cadàvers. Però si el virus era allà, no el va saber trobar. El 1997, quan ja tenia 72 anys, hi va tornar formant part d'un equip més ampli i armat amb una tecnologia i uns coneixements impensables el 1951. Va extreure nous teixits i, aquesta vegada, sí; aquesta vegada les restes del virus van aparèixer i es va poder rescatar una part del seu genoma. Científics d'arreu van començar a buscar pulmons del 1918 guardats en pots de formol per reconstruir la resta i, l'any 2000, la seqüència genètica del H1N1 estava completa. El pas següent era ressuscitar-lo (si acceptem que els virus són éssers vius) i estudiar el seu comportament. Ho va fer el microbiòleg Terrence Tumpey en un laboratori blindat de la CDC, l'autoritat dels Estats Units per a les malalties infeccioses. Els experiments, detallats a la revista Science del 7 d'octubre del 2005, van trobar una capacitat infectiva estratosfèrica. Els ratolins inoculats amb el virus recuperat tenien, al cap de quatre dies, 39.000 vegades més càrrega vírica que els contagiats amb el grip vulgar. Amb dades així no costa entendre perquè la mortalitat de l'spanish flu va ser del 2,5%, 25 vegades més que la d'una passa normal.

Fins només fa un any, hauríem pogut pensar que, avui, allò del1918 no podria passar; que per potent que fos el virus, avui estaríem protegits per antivirals, antibiòtics, microscopis electrònics, mapes genòmics, hospitals tecnològics i metges tipus House. Ja ho hem vist. Els científics feia dècades que advertien que la tornada d'un gran agent infecciós era qüestió de temps, però la covid ha agafat tothom en pilotes. I sí, l'arsenal mèdic haurà impedit que hi hagi 50 milions de morts, però no ha evitat una carnisseria històrica. La intel·ligència humana pot fer miracles en un laboratori blindat a Atlanta, però quan es tracta de prevenir, es congela com els cadàvers a Alaska.