Amb el pas dels anys hi ha fets que es van difuminant, perden pes, es tornen més incorporis i després de molt temps arriben a desaparèixer. L'assassinat de la infermera manresana Flors Sirera a Ruanda va generar una profundíssima indignació i un enorme dolor el 1997. Vint-i-quatre anys més tard la ciutat ha estat prou honesta amb ella mateixa per fer perdurar la memòria dels fets i de la principal protagonista batejant un equipament solidari i de cohesió social amb el seu nom, celebrant cada any un memorial per la pau i la solidaritat, mantenint obert un procediment judicial i atorgant-li la Medalla de la Ciutat al Mèrit de la Solidaritat, entre altres accions. D'aquesta manera el que s'ha aconseguit és que, lluny d'oblidar-se els fets, hagin esdevingut un recordatori cada cop més flagrant que és possible ser membre d'una ONG d'ajuda al tercer món, que et llevin la vida i que ningú pagui per aquest fet. L'any que ve farà 25 anys que Flors Sirera i vuit cooperants i religiosos més van ser assassinats, i la impunitat, lluny d'oblidar-se, es fa cada cop més monumental.
