Ara que han ressuscitat la Lola Flores per vendre cervesa, potser a algú se li acut vestir l'Home Elefant que es deia John Merrick en la pel·lícula de David Lynch amb la granota de mecànic tacada de Ralph Lauren a 600 euros i les sabatilles esportives de Gucci gastades.

Si la publicitat ha de captar l'atenció de l'espectador, la imatge de John Hurt caracteritzat com l'autèntic Joseph Merrick -a la pel·lícula li van canviar el nom- ho aconseguiria. Imaginin-se l'Home Elefant vestit amb les darreres creacions d'aquestes prestigioses firmes dient allò de: «No soc un elefant! No soc un animal! Soc un ésser humà! Soc una persona!». I sona l'Adagi per a cordes de Samuel Barber mentre Merrick compleix el seu darrer somni de dormir en horitzontal com una persona normal. Potser es podria aprofitar la música i l'escena per anunciar matalassos d'alguna coneguda marca. Potser es podria. Així com la pel·lícula de Lynch va servir per restituir la dignitat d'una persona exhibida en una galeria dels horrors, la reutilització purament mercantilista de la imatge és això, convertir persones en mercaderies. La granota de pencaire falsa banalitza l'esforç i el sacrifici dels treballadors manuals. Si no és així, que a partir d'ara se la posin per anar a l'oficina els directius de la glamurosa empresa i, per no crear dissonàncies, que canviïn el vehicle d'alta gamma per la furgoneta i, ja posats, que regalin els seus caríssims vestits i cotxes als seus mecànics. La frontera entre la realitat, la ficció i les collonades es difumina. Amb tant relativisme i les xarxes so- cials ordenant el debat públic tant com La boja acadèmia de policia combatia el crim, l'esforç cal centrar-lo no a disparar ràpid sinó a apuntar bé.

Centrem-nos en els treballadors vius, a treballar amb dignitat, a no confondre'ns sobre qui és el monstre. I qui és el monstre avui? La part més interessant de la resposta és que ningú respondrà «jo». El monstre per definició és l'altre. Però aquesta definició no quadra. No surten els monstres, vull dir els números. Si el monstre de la covid s'ha fet tan gran, alguna cosa hi tindrem a veure. No haver acceptat tan alegrement les retallades en investigació, per exemple. Que els de la cervesa dediquin més diners a contribuir en la millora de la sanitat. Que la persona que va amb roba de feina tacada i sabatilles gastades no vegi com li allunyen cada cop més l'edat de jubilació, per exemple, mentre banalitzen la seva tasca.