Fa uns dies em va telefonar un amic aclaparat per que no aconseguia fer entendre a un uns joves de Manresa que els missatges d'odi i les mentides de la ultradreta que corren per les xarxes i demes mitjans no són llibertat d'expressió. Que el que són i sembren és pura apologia de l'odi. Que per desgràcia em deia el company no coneixen ni la història del seu país. Tinc claríssim que promoure la violència, assetjar rivals polítics, llançar rumors si no dir mentides descaradament per atacar i sembrar l'odi a diferents col·lectius. Aquestes estratègies menyspreables que fan servir sobretot polítics de la ultradreta i de la dreta carca espanyolista circulen vergonyosament també en diferents mitjans de comunicació . Això no és exercir la llibertat d'expressió ni el periodisme. El dret a l'opinió més ridícula, més grollera o més insultant no es pot confondre amb el dret a terroritzar rivals polítics ni a diferents col·lectius per raça, sexe, etc. Podem dir que fenòmens com el trumpisme, el bolsonarisme, Vox, Alternativa per a Alemanya i les altres formacions de l'àmbit ultradretà són una mica diferent dels feixismes d'entreguerres i dels neofeixismes de la segona meitat de segle XX. L'extrema dreta s'ha renovat. Això no vol dir que sigui menys perillosa ni que no hi hagi elements de continuïtat amb el passat. No obstant això, s'ha de tenir clar que és radicalment nou. En el que no canvien és que són un veritable càncer que destrueix per dins les democràcies. El seu nínxol es l'augment de les desigualtats, el debilitament de l'Estat de benestar, el creixent abandonament d'amplis sectors de la població que es troben en els marges de la societat, i la precarització del mon del treball. En resum, les conseqüències de la imposició del model neoliberal a partir dels anys vuitanta. El coherent en mitjans de comunicació de masses és tancar-los el pas i que no siguin altaveus del seu missatge de odi . Per i en una societat que es preï de democràtica es urgent evitar la infiltració de la ultradreta en els aparells de l'Estat, començant pels més sensibles com les forces de seguretat. No hi pot haver policies amb grups de missatgeria de mòbil fen missatges feixistes ni tenir sindicats feixistoides, ni militars que s'organitzin per parlar d'enderrocar directament o indirectament un govern. Així mateix, els partits democràtics han de posar en marxa cordons sanitaris potents per impedir l' ingrés de l'extrema dreta en els governs i les institucions: això afecta sobretot, però no només, a les formacions de la dreta conservadora tradicional que, en aquest assumpte, haurien d'actuar com Merkel i no com Johnson, Berlusconi i un Casado que es podria comparar en moltíssim moments amb el propi Abascal i amb el qual governa el seu partit en comunitats i municipis. La majoria dels moviments socials des dels col·lectius antifeixistes i els antiracistes també els feministes porten temps avisant de l'amenaça ultradretana. En molts casos, les seves accions han estat crucials. S'han de recolzar accions d'aquest tipus i promoure la sensibilització ciutadana amb la creació de xarxes des de baix per evitar l'assentament de formacions ultres a les nostres ciutats . Cal sortir als carrers i parlar amb la gent dels seus problemes i fer memòria, enfortint els llaços comunitaris. Cal rescatar el sentiment de classe . No és gens estrany parlar de consciència de classe. Alguns diuen que les classes socials han estat superades pel desenvolupament del capitalisme; que servien per al segle XIX i part de l'XX, però no ara. És fàcil desmentir, només hem de recordar el comentari de el magnat nord-americà Warren Buffet: «Hi ha una guerra de classes, d'acord, però és la meva, la dels rics, la que està fent aquesta guerra, i anem guanyant». Això va contestar. Els rics ho tenen molt clar. Aviat tenim eleccions a Catalunya i cal pensar en drets humans per a tots/es. Que no surti representat el germen de el feixisme és defensar els drets humans. Penseu que quan parlen i deixen anar el seu verí no és llibertat d'expressió és pura apologia de l'odi.
