Les persones i les cures, al centre la mediació, una eina bàsica per resoldre conflictes Covid-19, mobilitat, C-55 i tarifes del transport públic

I entre totes, personal mèdic i d'infermeria, neteja i caixeres de supermercat, transportistes i productors de productes bàsics, hi ha totes les persones que es dediquen a cuidar els altres. A cuidar les persones grans i les persones molt grans que tenim a les residències i a casa.

A Manresa, com en altres indrets, quan vam començar a tenir indicis que la Covid-19 no era un fet llunyà sinó que començava a instal·lar-se a casa nostra, vam ser conscients que una de les prioritats principals era preservar la vida de les persones grans i garantir que tinguessin el necessari per a poder viure. Del 13 al 20 de març, gairebé no vam poder entrar a les cases per falta d'equipaments bàsics i de proves PCR, cap empresa tenia capacitat per fer compra d'aquests utensilis fins que van arribar els primers carregaments. Tot el món estava comprant el mateix i n'érem novells del tot.

El 20 de març a l'Ajuntament de Manresa vam fer un protocol conjuntament amb Sant Andreu Salut „que és qui gestiona el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD)„ per poder accedir a les cases i vam considerar que només podríem fer un bon servei si preníem les màximes precaucions i consideràvem a tothom possible positiu i, per tant, anàvem perfectament equipades.

Això va permetre que ni les treballadores ni les persones usuàries tinguessin por del contagi i, per tant, es pogués començar a treballar amb una certa normalitat. Tota la normalitat que pot tenir que et cuidi una persona que va vestida com un astronauta, però amb la seguretat i l'amabilitat de sempre.

Durant el temps que no vam ser a les cases vam fer més d'11.500 trucades a totes les persones grans que estaven soles, per saber si necessitaven alguna cosa (que els portàvem mitjançant un equip de voluntariat), per sentir la seva veu i per acompanyar-les en les hores més difícils i en aquesta solitud no volguda que ha estat l'aïllament del confinament domiciliari. També vam activar des de l'inici un servei d'acompanyament al dol telefònic, perquè si algú havia perdut un ésser estimat en pogués parlar amb un professional que l'ajudés a trobar consol. Vam oferir també àpats a domicili per aquelles persones que no podien cuinar, un servei que s'ha triplicat i que ha estat clau per garantir el manteniment de la dieta equilibrada i del benestar.

I avui podem dir el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) de Manresa ha estat exemplar. Cap persona usuària s'ha contagiat. Som l'únic municipi de més de 20.000 habitants de la província de Barcelona que no ha tingut cap cas de Covid d'usuaris de SAD des que va començar la pandèmia. I ja fa unes setmanes que les professionals del SAD s'han començat a vacunar, com la resta de treballadores de l'àmbit sanitari i de la dependència. Estem, per tant, preparades per continuar treballant i fent els canvis i adaptacions necessàries per seguir posant les persones al centre, les cures al centre i el benestar com a objectiu principal. Tant de les persones grans, com dels i les cuidadores principals, com de les professionals. I per això volem recordar que aquest és un servei públic, bàsic, garantit i al servei de tot aquell qui ho necessiti. I que el podeu sol·licitar, si voleu, a Serveis Socials de l'Ajuntament.

En moments d'incertesa com els que estem vivint com a conseqüència de la covid-19 és quan afloren més conflictes i s'evidencia que és necessari utilitzar formes àgils per a resoldre'ls.

Si des de fa anys hem comprovat els bons resultats de la mediació com a forma pacífica de resoldre conflictes, des de la passada primavera, aquesta cultura de la pau n'ha resolt molts que s'han generat com a conseqüència dels confinaments i la crisi econòmica que ha esdevingut.

Durant aquests mesos la mediació s'està realitzant, en general, de forma no presencial per evitar riscos a les persones que hi intervenen: les parts en conflicte i la persona mediadora. Això permet que cada una de les parts des de casa seva, bé per videoconferència o per telèfon, i amb la intervenció de la persona professional de la mediació, que és imparcial, pugui expressar la situació que viu, les seves angoixes, les seves necessitats i mitjançant el diàleg i l'escolta de l'altra es vagin apropant en els seus interessos, i arribin a un acord beneficiós per les dues.

Els primers d'aquests conflictes que es van generar van ser a l'àmbit familiar en els canvis de custòdia de menors (en els casos de custòdia compartida) i en els règims de visites. La mediació va permetre a les mares i als pares de menors resoldre de forma tranquil-la, la nova situació que es va crear amb els confinaments i que no estava prevista en les resolucions judicials i en un moment en que els jutjats no tramitaven procediments, arribant a acords satisfactoris per les dues parts i en benefici de les filles i fills menors. Aquesta resolució ràpida del conflicte no s'hagués pogut aconseguir via judicial ja no només perquè els jutjats no tramitaven procediments, sinó perquè un procediment judicial sempre és més llarg i les parts necessiten en moments com els que vivim una solució ràpida i bona per les dues evitant viure la situació amb l'angoixa i la incertesa de quin serà el resultat quan es tramita judicialment.

Posteriorment, i degut a l'empitjorament de la situació econòmica d'algunes famílies, varen sorgir dificultats per assumir els pagaments de les pensions per a aliments de menors, també, aquí, la mediació va facilitar arribar a acords als pares i mares dels i de les menors que posteriorment es varen presentar al jutjat per la seva homologació, però que ja s'havien començat a complir des del moment en què es va arribar a l'acord en la mediació, evitant, novament, l'angoixa que s'hauria generat si s'hagués anat a un procediment judicial que hauria trigat a resoldre´s.

Altres conflictes que es van generar, ràpidament, varen ser els derivats de no poder afrontar el pagament dels arrendaments d'habitatge i de locals comercials. Aquí la mediació, també, va permetre que propietaris i arrendataris arribessin a acords que permetessin seguir vivint en l'habitatge i no haguessin de tancar el seu negoci al trobar solucions intermèdies bones per a les dues parts.

També en altres àmbits, com la dificultat per a assumir les quotes de les comunitats de propietaris, en conflictes en herències i conflictes veïnals, la mediació ha aportat una solució ràpida i menys costosa.

La mediació es una eina a la disposició de tothom, és la més àgil i amb menys cost emocional i econòmic que tenim al nostre abast, que ha tingut la oportunitat els últims mesos de demostrar-ho i que segueix estant present per portar la resolució pacífica dels conflictes en tots els àmbits per tal que la situació no esdevingui contenciosa i s'arribi a solucions volgudes, pactades de forma voluntària entre les persones en conflicte. La mediació és una eina de present i de futur.

L'any 2020 va ser extraordinari en mobilitat i desplaçaments a conseqüència de la covid-19, vàrem començar amb un confinament domiciliari el 16 de març, que es va allargar quasi 3 mesos, tot seguit es van reduir els desplaçaments, s'han produït tancaments provincials, comarcals, municipals, mobilitat només permesa en cas de necessitat i en casos específics.

Malgrat tots aquests impediments en desplaçaments i mobilitat, no s'ha notat massa a la carretera C-55 (la Ratera), i més si tenim en compte que accidents i víctimes no s'han reduït en proporció a unes circumstancies tant excepcionals:

L'any 2019 les víctimes en accidents de transit a la carretera C-55 varen ser de 128 ferits entre lleus i greus i vàrem lamentar una víctima mortal.

Aquest passat any 2020 amb 9 mesos i mig de pandèmia, a la C-55 també per desgracia es va produir 1 víctima mortal i 116 ferits entre greus i lleus.

Com podem constatar i, després de tantes prohibicions i restriccions en mobilitat, només es van produir 12 ferits menys que l'any anterior, un any 2019 del tot normal en circulació per carretera. De l'accidentalitat a la C-55 on no s'han produït víctimes, només danys materials en vehicles, no en tenim dades, però pot ser un nombre força elevat, tenint en compte la gran densitat de transit que suporta aquesta carretera.

Pel que fa al nombre de vehicles circulant per la C-55 com dèiem, no sembla que la pandèmia hagi afectat gaire, segons les poques dades que tenim i referides a l'octubre 2020, a Castellbell tenien un IMD de 27.969 vehicles/dia, Castellgalí 33.249 i Manresa 42.274.

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va informar que 105 persones van morir en accidents de trànsit a Catalunya el 2020, un 40% menys que l'any anterior. La reducció de la sinistralitat, va destacar que calia tenir en compte que aquesta estava relacionada amb la reducció de la mobilitat com a conseqüència dels confinaments i les restriccions per la pandèmia.

Per tant, sembla que a la C-55, malgrat totes les restriccions i confinaments, poca diferencia va haver-hi en sinistralitat el 2020 en comparació a l'anterior any 2019.

També podem parlar de les avantatges del transport públic, si preus i serveis fossin més competitius: s'ha parlat molt dels horaris i temps de trajecte per exemple el viatge en tren de Manresa a Barcelona, pràcticament no ha variat des de la seva inauguració l'any 1859. Però potser s'ha parlat menys del que costa el viatge als habitants de la dita zona 6.

Ens separen poc més de 60 quilòmetres de la capital, el cost d'un bitllet senzill en tarifes d'aquest 2021 és de 8,55 euros, potser un xic elevat si tenim en compte que anar per carretera en cotxe privat pot tenir un cost mig de 7,00 euros en gasolina (oscil·lant entre una forquilla de 6,80 a 7,20 euros depenent del preu del combustible i del vehicle), ja no diem si a més podem compartir el cotxe.

A més, si ens fixem en el cost d'una T-Usual per exemple, el seu import per a tota l'àrea metropolitana és de 40 euros i el cost per a la zona 6 és de 113,75 euros, una diferència del tot desproporcionada. Cal millorar molt, la mobilitat de la Catalunya Central amb la capital...!