Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no canvia de parer, el divendres s'inicia una nova campanya electoral a Catalunya per triar els representants del país al Parlament que ens durà a les urnes el proper 14 de febrer. Aquest és un país que sap que el seu futur polític està en la sobirania de les urnes. Aquest haurà estat una campanya convocada i desconvocada pel poder polític (bé, i el judicial, perquè s'ha hagut de convocar sense el President de la Generalitat, inhabilitat per no treure una pancarta en una campanya anterior, que era qui té el poder de fer-ho), i imposada, com tantes altres decisions sobre el país, pels jutges.

En la meva última columna en aquest mateix espai em mostrava favorable a un ajornament, a que el govern fixés una nova data, atenent al prec que naixia des de la classe mèdica. La meva lògica de pensament em feia veure que si havia de triar entre la precarietat d'un govern que està esgotat, però manté l'anar fent, i la virulència de la pandèmia, em decantava per votar el 30 de maig. La nostra sanitat viu al límit pel coronavirus, tot i que es veu una voluntat infinita per continuar avançant en el coneixement de la malaltia, en els seus remeis i en les possibilitats de controlar el brot a partir de les vacunes creades en temps record per científics i empreses farmacèutiques d'abast mundial (ara caldria explicar per què no arriben les vacunes, però). És clar que aquest simple raonament no és compartit entre els que han de decidir com resolen (que no solucionen) els conflictes judicials.

Però, vaja, votarem i tornarem a triar des de les urnes, que és com estem determinats a decidir el futur polític del Parlament. El debat permetrà escoltar raons a favor i en contra de la data. Beneficis i prejudicis per a uns i altres. I tot és possible quan de tots es compartit que no hi ha joc net.

Ahir podíem llegir la notable reducció del coeficient de víctimes entre la primera i la tercera anada de la pandèmia a l'Hospital Clínic de Barcelona. És fruit de l'aprenentatge en la manera d'abordar una malaltia nova que té el principal remei en els medicaments de sempre i l'assistència dels respiradors. Un altre exemple de com es pot avançar sumant coneixement en un món globalitzat. Passar de més d'un 10% de morts entre els ingressats a un 1,4% és un canvi brutal, tot i que la incidència encara sigui massa alta. Pocs sanitaris, siguin del color polític que siguin, haurien triat el 14F com a data per anat a votar a Catalunya. Però la seva és una ciència mèdica, fruit de l'experimentació. La jurídica neix de la interpretació.