Mira que teníem un dia de Reis Mags, força tranquil, entre el semiconfinament i les mesures preventives, no gaire ben definides, per la covid-19, només quedava temps per badar, dia de festa i a casa, que més podíem desitjar?

I la tossuda actualitat cap el capvespre, em va fer sortir de aquest estat d'embadaliment tan relaxant que és badar. Les imatges de la televisió varen acaparar la meva atenció, no podia ser, una colla d'exaltats entrant a l'edifici del Capitoli als USA! Una, suposadament, democràcia consolidada, I mentrestant , els fanàtics ben esperonats pel indesxifrable Mr. Trump el President, suposadament també, de tots el americans.

Aquí comencen els meus dubtes, es pot ajuntar, en el mateix paràgraf, Democràcia i Trump? No, son dos paraules contradictòries per si mateixes. A la vegada ja hi vàrem tornar, que si està boig, que si està trastornat, que no sap el que fa,... en el que no dubto es en que sap el que es fa. No te cap condició mental que interfereixi la seva capacitat de judici. Anem a pams, podem considerar que la personalitat, el caràcter, el tarannà de Mr . Trump mostra elements per complir criteris de una personalitat patològica, Egocèntric, manipulador, amb poca ressonància i empatia amb el patiment dels altres, capaç de escridassar als qui pensen diferent d'ell i humiliar-los.

Una societat com la dels EUA, en que anar per un carrer, depenent de la vorera en que es camina, es pot veure la riquesa i la opulència dels seus habitants i a l'altre vorera la pobresa es ben palesa i la vida del caminant està en perill. Una societat on les diferències de nivell econòmic i educatiu dels seus ciutadans es van engrandint des de fa dècades, on hi ha barris en que la gent viu amb caravanes o els habitatges son prou petits i deficients per fer servir els cotxes per dormir i guardar estris personals i les deficiències ambientals estan a primera vista; un camp de cultiu del populisme en amplis nuclis de població. Res a veure amb les imatges de Hollywood.

I un President desconeixedor de la realitat, rodejat de fidels servidors que només li diuen el que vol sentir i conèixer, bé conèixer es, pot ser, massa. Es el que tenen les conductes dictatorials, que s'envolten de aprofitats ineptes. Aquest subjecte en les seves accions es ben coneixedor del que es bo i del que es dolent i es des del punt de vista de capacitat legal, ben imputable pels seus actes. No pateix cap tipus de trastorn mental que el faci no responsable dels seus actes. No hi ha cap mena de dubte.

Els comportaments dictatorials ja ho tenen això, un desconeixement de la realitat i una voluntat de impulsar un pensament únic i cap capacitat de crítica.

El dictador Franco, en un lapsus, no sé si verídic, ja ho va dir en les celebracions dels ««25 años de Paz», deia: «Españoles, hace 25 años España estaba al borde del abismo y, gracias a mi, hemos dado un paso al frente», i patam ! tots costa a vall.

L'educació i el sistema educatiu com element de prevenció.