L'independentisme hauria de fer un crowdfunding (un acapte, una guardiola nacional, un passar la barretina) per dedicar un monument a Salvador Illa, l'home que els ha reunit a l'entorn d'un objectiu immediat, palpable i possible. De la mateixa manera que molts pobles catalans han dedicat esglésies i festes majors a sant Roc i sant Sebastià, perquè els va alliberar de la pesta entre els segles XV i XVII, a l'exministre de la Roca del Vallès l'haurien d'homenatjar no pas en relació a la pandèmia, que és qüestió polèmica, sinó per obrar el miracle de la unitat.

La dedicatòria, als peus del monument, diria: «A Salvador Illa, candidat socialista a les eleccions del 2021, que va posar fi a l'enfrontament estèril i va reunir tots els independentistes a l'entorn d'un mateix objectiu». L'objectiu no és altre que la seva persona mateixa. A mesura que s'apropava la data de la transsubstanciació (prodigi pel qual la persona transmuta la seva substància, de ministerial a presidenciable) ha anat creixent el «tots contra Illa» com a leitmotiv de la campanya. La funció de parallamps, de diana de totes les sagetes, l'exerceix habitualment el governant sortint que aspira a la reelecció, o el seu hereu designat, però a Catalunya fa de mal dir qui governa, si és que governa algú, i els dos partits que exerceixen el poder en teoria han estat explicant que les decisions són sempre de l'altre. «Jo ja us faria cas, però la Vergés no em deixa». «No podem anar enlloc si el Tremosa rema en contra». I el de dalt que diu? Res, perquè a dalt no hi ha ningú (si descomptem els jutges).

El signa-decrets no té poder real. I si ningú no mana, a qui s'apedrega? A Illa, que ha comparegut just a temps i amb enquestes favorables sota el braç. La seva sola presència té un poder miraculós tant gran que no només ha unit l'independentisme sinó que ha sumat a la coalició tot de partits contraris a la independència. Només la CUP té esma de recordar que el seu dimoni particular és Convergència, es digui com es digui.