Un pretès empresari berguedà està sent jutjat aquests dies a l'Audiència Provincial de Barcelona per fer tocaments a menors, forçar-les a tocar-lo a ell, masturbar-se en un parc públic infantil i en una nau industrial en presència d'alguna treballadora. Se l' acusa de delictes tipificats com exhibicionisme, agressió i abús sexual perquè en algun cas afecta vàries menors d'edat. Si els fets són certs, ens trobaríem davant d'una persona que ha degenerat fins a caure en un forat tenebrós. Ell els nega davant de les afectades (que es reafirmen) i contraataca dient que les denúncies tenen una raó econòmica. Si s'acaba demostrant judicialment la seva culpabilitat, rebrà una doble càrrega: la comissió dels delictes descrits per la fiscalia i la covardia per no haver-ho admès.

Aquest cas ha aparegut en diferents mitjans i almenys un d'ells es referia al possible delinqüent amb la generalització típica «d'un empresari berguedà». Provin de canviar-ho per «un bomber», «un conductor d'autobús» o «un gironellenc». Tot són característiques que encaixen amb el seu perfil. Fins i tot es podria haver titulat «un home amb el nom de Jordi». Totes són etiquetes definitòries reals d'algú sospitós d'assetjar criatures, uns actes menyspreables propis d'un psicòpata o bé d'algú amb greus avaries psiquiàtriques.

Per extensió, quan la periodista penja una llufa com aquesta a un individu, en certs cercles d'opinió el fan recaure per extensió a tot un col·lectiu. Fixem-nos en informacions d'aquesta mena, on (quasi) mai s'usen mots qualificatius com «treballador», «sindicalista» o «funcionari», per posar tres exemples agafats al vol. Centrar-se en la seva condició empresarial i posar-ho en un titular es pot justificar si el delicte comès està relacionat amb la seva pràctica professional. No pretenc treure'n més punta del compte, sinó proposar una reflexió comunal sobre corrents d'opinió viciades. Si escric «corrupció», és segur que molts citaran de seguida «polític» com a paraula relacionada. Si dic «empresari», molts respondran d'immediat: «explotador». Tals associacions d'idees són una mena d'injustícia còsmica, es miri per on es miri. Molts polítics se senten lliures de pràctiques corruptes i aliens als seus companys que s'aprofiten i posen les mans a les caixes.

El nom pot fer la cosa i forçar el restrenyiment dels seus significats. A un empresari se'l pot vincular fàcilment a un aprofitat del treball de migrants sense papers, amb corbata i panxut. Si canviem el substantiu central pel d'emprenedor, prendrà una pàtina diferent. Camiseta, texans, potser tornat de Califòrnia i a punt per fer una companyia tecnològica. O bé fotre's una castanya gegant i endur-se'n per la claveguera els diners i les il·lusions de bona gent. Ni els empresaris són tots uns enganyadors ni els emprenedors són tots uns genis inevitables. A la fi tot quedarà entre bombers, sigui per la mala fama de les seves idees o per la professió anterior del protagonista d'aquesta peça, al qual per cert li poden caure 18 anys de presidi.