Els presidents dels Estats Units tenen a sobre l'escriptori un estoig amb onze bolígrafs de la marca Cross decorats amb el segell del càrrec. N'agafen un de nou cada vegada que signen un document important, i així el poden regalar de record a algú que hi estigui relacionat. Quan en pessiga un per treure'l de l'estoig, Joe Biden no pot amagar que és una persona de 78 anys. Els seus dits es mouen amb les limitacions de velocitat i precisió que són normals a la seva edat. S'ha esforçat a ser vist caminant lleuger, pujant escales i, fins i tot, posant un genoll a terra per parlar amb una nena, però el seu físic fràgil i el balbuceig que li ha llegat la tartamudesa juvenil evidencien molt clarament que els Estats Units té ara com a president un home molt gran, sobretot per contrast amb el seu antecessor, que només és quatre anys més jove però, encara que sigui un psicòpata narcisista, no se li pot negar que té una vitalitat huracanada i el físic desbordant d'un goril·la en zel.

D'aquí a un parell d'anys, els ianquis tindran un ancià a la Casa Blanca. Serà tota una novetat. Ronald Reagan va ser president fins als 77, però els cabells tenyits, el bon humor i l'estampa de cowboy el feien ser percebut com un pollastrot en forma. És cèlebre com va respondre durant el debat amb Walter Mondale a la pregunta de si no era massa gran per ser reelegit: «No vull entrar en el tema de l'edat; no trauré avantatge polític de la joventut i inexperiència del meu rival», va dir. Fins i tot Mondale va riure. Tema tancat.

El darrer home malmès físicament que va seure al Despatx Oval va ser, paradoxalment, un president jove: FD Roosevelt va ser investit als 51, però durant els darrers anys del seu llarg mandat va estar perjudicadíssim per les seqüeles de la poliomielitis que el va deixar paralític als 39. Va fer mans i mànigues tota la vida per impedir que els electors el veiessin en cadira de rodes, i gairebé ho va aconseguir. Dies després de la cimera de Ialta amb Churchill i Stalin, acabat d'iniciar el tercer mandat i ja molt malalt, va morir d'un vessament cerebral. L'acompanyava Lucy Mercer, l'amant de tota la vida que, trenta anys abans, havia jurat a la seva esposa Elionor que no tornaria a veure mai més.

Un ancià saludable a la Casa Blanca pot projectar un missatge magnífic. Si ho fa bé, Biden pot ser una reivindicació dels valors de la vellesa, i una refutació de la idea ridícula que només les qualitats de la joventut són útils al digitalíssim segle XXI. És just al revés: ara més que mai, convé que ens governin persones sàvies, expertes, doctes, pacients i, sobretot, que no tinguin Twitter.