No se m'acut res positiu del que ens està generant la pandèmia de la covid. Quan em parlen de nova normalitat em venen ganes de trencar la cara a algú, i no m'acostumo a tenir restringida la llibertat de moviments i de relació, ni a portar mascareta. Friso per poder-me-la treure i, ho tinc mig decidit, quan sigui possible, no descarto cremar-les, directament. Si pot ser, en una foguera i fent salts al voltant. Bromes a banda (o no), entre la ingent informació que genera tot el relacionat amb la maleïda pandèmia n'hi ha que penso que ens hauria de fer rumiar. Per exemple, el que hem après sobre les vacunes. Vacunes que immunitzen perquè introdueixen al cos informació del virus, de manera que aquest estigui alertat per, si s'infecta, defensar-se. A aquesta immunitat, en el cas de la vacuna inventada per l'especialista en Microbiologia i Parasitologia manresà Pere-Joan Cardona contra la tuberculosi, que s'està assajant per combatre la covid, s'hi afegeix el terme entrenada que, tal com va explicar a aquest diari, significa que té la capacitat de fer front als patògens amb la força que sigui necessària en cada moment. Tot això. Tot aquest coneixement al servei de la humanitat és fruit d'una recerca de molts anys i de moltes persones, en la majoria de casos anònimes (deixo a banda les farmacèutiques i els seus interessos roïns). Un dels privilegis que tenim els mitjans de comunicació és difondre aquest coneixement. Un altre, ser l'altaveu dels professionals de la salut. El que han vist de ben segur que els ha robat la son més d'un dia. La impotència del principi, quan no sabien a què s'enfrontaven i, encara ara, haver d'escoltar segons quins col·lectius professionals, se suposa que vocacionals, queixant-se perquè han perdut algun privilegi, sense pensar que hi ha qui, directament, ha perdut el seu mitjà de subsistència o la salut, com molts sanitaris que s'han contagiat mentre lluiten per salvar vides. Mentrestant, tenim ministres de Salut que pleguen enmig de la pandèmia per fer campanya; governs que van a l'una o s'esbatussen depenent del vent que bufa; jutges que han mantingut tot un país amb l'ai al cor de si es feien o no les eleccions «por mis...»; i guàrdies civils, bisbes, polítics (altre cop), reis i altra gentussa que s'han vacunat perquè es miren al mirall i el seu reflex els pica l'ullet i els diu que són imprescindibles. Entre aquests impresentables, per una banda, i els investigadors i els sanitaris, per l'altra, hi som nosaltres. Aturem Facebook, YouTube, TikTok, Instagram i les selfies una estona i pensem-hi per no perdre de vista el que realment importa i ens aporta com a espècie. Ni que sigui cinc minuts.