El cúmul de situacions desconcertants que patim ha provocat el naixement d'un moviment transversal, de filiació reservada i que cada cop agafa més força. Són els clandestins, persones en lluita per preservar uns drets fonamentals que comencem a dubtar quins són, segons els arguments que branden els qui sembla que no hi siguin. Ens diuen que cal assegurar el dret d'assistència a un míting perquè és fonamental, no com mantenir obert un negoci, visitar un familiar o rebre l'ERTO per poder pagar la hipoteca a final de mes, que semblen mals vicis que hauríem de redreçar.
Descontents amb aquests valors oficials, el nou moviment clandestí s'organitza -amb totes les mesures anticovid que calguin, perquè son revoltats rebotats, no idiotes- per prendre una cervesa a l'hora que et vingui de gust, comentar una pel·lícula o mirar els estels més enllà de les deu de la nit; fins i tot n'hi ha que han començat a muntar negocis oferint conversa a tant l'hora, perquè no hagis d'acabar explicant els problemes al televisor o plorant per WhatsApp. Es mouen en el mercat negre i ja han aparegut les primeres agències especialitzades en autocars per assistir als sermons electorals, els més sol·licitats són els que ofereixen la ruta de mítings a la platja; això sí, cal triar els partits amb requesta per evitar que es noti massa que marxes a fer el volt quan comença el discurs, descartem els de VOX o el PP, que són quatre gats, tots es coneixen i us enxamparien de seguida. Si la sortida al míting la voleu fer amb cotxe propi, agencieu-vos un adhesiu del partit promotor de l'espectacle, com més gran millor, i planteu-lo ben visible al vidre del davant, com a substitut del certificat de mobilitat per si us aturen.
La gran diada per sortir al carrer trencant la clandestinitat serà el 14-F. La data triada per demostrar l'amor entre espanyols ha estat escollida com la més indicada perquè deixem clar els nostres sentiments més profunds cap a Espanya; no ho farem amb uns bombons ni amb cors de nata que queda molt txoni, potser no és tan dolç però els ho direm amb un vot, que sempre és més comprometedor, encara que pugui ser igual de curt i decebedor com dir t'estimo.
Per cert, clandestines i clandestins, no oblideu que el 14-F és diumenge de carnestoltes, i veient candidats disfressats de president que no ho podrà ser, ministre competent que ja no ho és... ni una cosa ni l'altra, DUI sempre en funcions, o proposta comuna que aquí ho vol canviar tot però a Madrid no canvia res; no us faci vergonya sortir a la rua de reis i reines de la mascarada, conscients que al cap d'uns dies del vot enamorat vindrà la quaresma. Sempre és important decidir qui cuinarà els bunyols que ens cruspirem en clandestinitat, com ens els hem empassat sempre.
