Si cap miracle no ho atura, demà, a les 12 del migdia, es produirà el desnonament i la clausura de l'Escola Popular del Barri Antic de Manresa, un projecte educatiu autogestionat que dona servei a una setantena de nois i noies del veïnat. Des de fa quatre anys, una vintena de persones voluntàries -entre professors, monitors i estudiants universitaris- cada tarda ofereixen activitats de repàs, reforç escolar i suport emocional i social als joves del barri en risc d'exclusió social. El 2018, la SAREB, el banc propietari dels baixos del carrer Sobrerroca on la PAHC va obrir l'escoleta -un niu de rates, en evident estat de deteriorament i abandó-, va portar l'Escola Popular a judici, i ara el jutjat n'ha ordenat el desallotjament. No cal haver vist gaires pel·lícules per saber que els jutges poden interpretar les lleis a favor dels forts o dels febles. En aquest cas, a favor dels especuladors i en contra dels onegistes. I això que, segons consta al web de la Societat de Gestió d'Actius de la Reestructuració Bancària, altrament coneguda com a banc dolent, els valors fundacionals de l'entitat bancària, que l'any 2014 va declarar mil milions de beneficis, són també el compromís cívic i la transparència. Potser abans de dictar sentència hauria escaigut demanar a la SAREB en virtut de quin altre compromís cívic pretenen reocupar un espai recuperat en nom del bé comú. Quan les iniciatives populars topen amb els interessos dels lobbies econòmics, seria d'esperar que les administracions traguessin el cap de sota l'ala. Pel que fa a la presumpta transparència, quan intentes accedir a la relació d'accionistes, la pantalla emmudeix, i en comptes d'un llistat de noms, et veus a tu mateix amb la llufa d'innocent penjada a la punta del nas.
