Aquests dies s'han incorporat a l'ACB dos interessants fons personals del col·leccionista Francesc Villegas Martínez i del professional del món de les assegurances Manel Vila Calsina. És significatiu i alhora gratificant que persones que s'han dedicat voluntàriament o per motius professionals a la conservació de documentació decideixin lliurar-la a l'arxiu públic més proper al lloc on resideixen, ja que d'aquesta manera assoleixen dos objectius essencials: l'un, n'assegura la conservació, i l'altre, en permet la consulta pública per a tots els ciutadans interessats. En el cas de Francesc Villegas, ha llegat la part majoritària del seu fons documental i bibliogràfic, dues parts força més petites s'han incorporat a l'Arxiu Gavin i una documentació especialitzada la va cedir al seu amic Xavier Jovés. Una característica d'aquesta donació pública de Villegas és que s'ha lliurat inventariada, amb tots els avantatges que comporta. A més de la documentació també ha deixat més de 10.000 fotografies sobre la comarca del Bages, col·leccions de goigs, postals, cartells, llibres i opuscles... Encara que no té un gran interès per a la gran massa de població, aquestes accions són importants per a l'elaboració d'estudis posteriors.
Del fons de les Assegurances Vila, situades al carrer del Cardenal Lluch de Manresa, cal remarcar que Manel Vila va col·leccionar documentació i en va fer un Excel, que ha passat a l'Arxiu Comarcal del Bages conjuntament amb 50 arxivadors numerats que contenen uns 1.300 elements, bàsicament pòlisses, la més antiga del 1899 fins a la dècada dels anys 90 del segle XX. Els primers documents fan referència a la constitució de l'empresa: Unión Manresana de la Mútua de Seguros contra Incendios i Agencia General de Seguros Vila. El primer client va ser Francisco Vila Castells, de la barberia de la plaça Major, que era el seu avi, que va començar a fer pòlisses a alguns dels seus clients. El seu fill serà el fundador de les assegurances. Un dels clients importants va ser Indústries i Magatzems Jorba des de l'any 1929. Una de les curiositats és que l'amo d'una de les fàbriques tèxtils del Pont de Vilomara era el torero Torres, que es va casar amb la filla del propietari Rebordosa. Hi ha èpoques en què hi ha descripcions molt detallades de les activitats d'algunes de les empreses assegurades. Conté informació sobre el nom de l'assegurat, l'activitat que exercia, l'any de l'assegurança, situació, asseguradora, modalitat i observacions, amb comentaris significatius. La majoria d'assegurances són de Manresa, però també en té de fetes a la comarca. Quan posa oficina a Barcelona, recull força clientela de la Ciutat Comtal. Pel que fa a la modalitat d'assegurança de vida, l'Alter, que va tenir un dels primers cotxes de Manresa, amb el qual es va matar, la família va cobrar més de 100.000 pessetes d'indemnització. A la part final incorpora notícies del seu arxiu personal amb informacions sobre el Col·legi de Mediadors de Barcelona i del Col·legi d'Assegurances, així com també de la Jove Cambra de Manresa, i revistes com La guerra il·lustrada.
