La mediocritat i la mentida solen anar associades com a via per a justificació mútua. Portem una desena d'anys sotmesos a aquests dos paràmetres. És hora, doncs, de posar-hi remei, i res millor que unes eleccions per elegir un nou Parlament i que aquest faciliti la formació d'un nou govern eficient i diligent. A l'espera de resultats, voldria aclarir alguns conceptes, totalment falsejats pels partits independentistes. Si les eleccions es fan el 14 de febrer és perquè ells mateixos han activitat la clàusula de l'Estatut d'Autonomia que així ho estableix. No culpin ningú més, sinó ells mateixos d'aquesta realitat. No van ser capaços d'elegir un nou president, doncs, l'Estatut marca què toca fer. Ja només faltaria incomplir, una vegada més, els preceptes estatutaris!

Si per raons de pandèmia s'hagués considerat indispensable un petit retard, ningú s'hi hauria oposat. Ara bé, suspendre unes eleccions i dir que es faran en una altra data, a mesos vista, sense cap garantia, és prendre el pèl al personal, i sortir de la legalitat de forma ostentosa. A més volent-les convocar un vicepresident, en funcions. Vaja despropòsit! I que ningú digui que ara és un tribunal qui diu dia i hora. En absolut. El tribunal només diu si la proposta és legal o no. Ni més ni menys.

Tampoc culpin a un tribunal la inhabilitació del conseller d'Exteriors, per qüestions relacionades amb les seves actuacions com a alcalde d'Agramunt. És certa la lentitud de la Justícia, en això estarem d'acord, però, anant al tema, ell va reconèixer haver actuat conscientment en contra de la legalitat vigent. És a dir, coneixia la il·legalitat de la consulta, i, malgrat tot, li va donar suport, va cridar a la desobediència, va fer campanya, va oferir locals, etc. Clar, si a un tribunal li diuen que s'ha comès una il·legalitat, no pot fer res més que sentenciar. O no?

Per què altres alcaldes, de moment, no han estat sentenciats? Molt senzill. Fins ara no n'he vist cap que reconegués els fets. Tots s'ho miraven de lluny, cap havia firmat cap decret, sinó només papers sense validesa legal, dels locals no en sabien res, tampoc de les notificacions judicials.... en resum : valents en aquells temps, submisos totals a dia d'avui. Aquesta és la tendència fins aquesta data. Ara bé, si en surt algun que s'autoinculpa, té sentència segura. Només faltaria.

Efecte Illa. El neguen, però i tant que hi és! Hi ha autèntic pànic a les files independentistes, fins al punt que algú comença a buscar noves ubicacions. I només cal veure la insistència en negar-li la capacitat de poder exercir el ministeri i ser alhora candidat. El conec i no li veig cap problema per portar bé els dos càrrecs.

Però, el curiós del cas és que tots els membres del Consell Executiu li demanen que plegui de ministre, però cap d'ells plega de conseller/a, ni tan sols el vicepresident en funcions de president. Home, si tots i totes són candidats, que tothom deixi el càrrec institucional i es dediqui a fer campanya, i prou. Per què un ha de deixar el càrrec i els altres no? Algú dirà, home, no es pot deixar el país sense govern. Bé, no tenim president i no passa res. Si en comptes de Consell Executiu, tenim Consell de Secretaris Generals, no crec que ho facin pitjor. En fi, interessants temps i reptes. L'hora de la veritat és ben a prop, i cada vegada veig més clares les ganes d'una gran majoria de recuperar el temps i les forces perdudes. Ara, amb Illa.