Moltes gràcies als membres de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets de la Gent Gran de Manresa per portar el neguit i el malestar d'una part molt important dels nostres conciutadans al ple. Els electes tenim l'encàrrec de la ciutadania de governar i de tirar endavant la ciutat, però la vostra presència i la vostra veu enriqueix la governança, la fa més compartida, més plural, i això enforteix la institució i la seva relació amb la gent. Gràcies per ser-hi.

Les persones, quan ens trobem fora de la nostra zona de confort, ens sentim insegures, vulnerables, fràgils. I aquest sentir afecta de ple la nostra autoestima. I l'autoestima és el motor principal de les nostres vides. Sense una imatge positiva de nosaltres mateixos no serem capaços d'afrontar amb valentia i energia els reptes que comporta viure en una societat cada vegada més i més complexa. I aquesta constatació ens porta a parlar del programa «Manresa, ciutat amiga de la gent gran».

És evident que una ciutat no pot ser amiga de la gent gran si els seus serveis bancaris no tenen en compte les necessitats de la seva gent gran. Durant la crisi del 2008-10, les persones grans van ajudar, i molt!, les famílies i, en moltíssims casos, econòmicament van ser clau. I precisament ara, la covid ha impactat amb tota la seva cruesa en aquest col·lectiu. Potser seria el moment de fer un gest per agrair-los el seu sacrifici, el seu esforç i la seva generositat. Van estar a l'altura. Ho estarem nosaltres? Ens podem permetre, i encara menys després de rescatar els bancs amb diner públic, girar-nos d'esquena a tota una generació que difícilment podrà adaptar-se amb prou competència al món digital? No: rotundament no. Sense comprensió, solidaritat, amabilitat i empatia vers les nostres persones grans no és possible fer una ciutat amiga de ningú. La ciutat la fem les persones i teixim complicitats a partir de les vivències que compartim cada dia anant a buscar el pa o anant a la peixateria. I és la suma d' aquests moments que ens fa establir vincles d'afecte entre nosaltres. Ja no som el botiguer o el client; som gent amb noms i cognoms, la Mari i el Miquel, amb històries de vida, amb tristeses i alegries, que compartim mentre ens netegen les sardines. El servei bancari va més enllà de poder treure diners o de poder comprar un determinat producte; l'acompanyament i el bon tracte a les persones hauria de ser una de les primeres prioritats perquè afecta de ple una de les xacres d'aquest segle XXI: la solitud. Moltes persones que viuen soles esperen aquests moments de socialització per sentir-se acompanyades, sentir-se membres del col·lectiu.

La ciutat la construïm entre tots: els bancs també. I és per tot això que Manresa us demana la vostra complicitat amb els compromisos adquirits amb la Xarxa de Ciutats Amigables.

Necessitem la implicació de totes i tots perquè fer de Manresa una ciutat amiga de la gent gran és fer una ciutat amiga de tothom.