En els primers mesos de pandèmia, va resultar sorprenent comprovar que aquells països que gestionaven millor la crisi, amb mesures més creatives, estaven liderats per dones. Ens referim a Alemanya, Taiwan, Nova Zelanda, Islàndia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca. ¿Existeix realment un lideratge femení? ¿Seria el més adequat per afrontar les situacions de crisi?

En el recent estudi que hem dirigit des de l'«Observatori de Lideratge en l'Empresa, de la BSM-UPF», amb una mostra paritària formada per més de 150 directius i directives, de manera unànime les dones creuen que elles lideren millor les seves empreses. I també ho creuen majoritàriament els homes.

Semblaria cert que les líders han de superar més obstacles en el camí cap al poder, la qual cosa les faria més resilients i flexibles, qualitats essencials per afrontar una crisi. Però ¿hi ha una tendència a reservar per a les dones els pitjors llocs o aquells en què hi ha més risc de fracàs? A aquest fenomen es denomina glasscliff, el ´precipici de vidre'. Les dones han de resoldre les situacions complexes, però una vegada arribats els resultats, se les precipita novament cap avall.

I és que el concepte de lideratge femení parteix del convenciment de la diferència sexual, que posa en relleu les característiques tradicionalment adscrites a la feminitat, tals com la sensibilitat, la comprensió, la negociació, la prudència, l'evitació del conflicte i la intuïció. Segons la meva opinió, aquest discutible posicionament és una trampa, ja que pressuposa una menor capacitat de les dones a l'exercici del poder, circumstància que justificaria la seva escassa presència als llocs de direcció.

S'argumenta com una causa de la bretxa salarial que les dones no defensin amb el mateix afany ni les seves condicions de treball ni la seva promoció professional. La vicepresidenta de NetApp, la dona tecnològica més important del món, la catalana Anna Navarro Schlegel, em diu a poc a poc: «Quan vagis a negociar, fes-te una llista de les teves necessitats i requeriments. I digues-la sencera».