Em sap greu, però si en un municipi no hi ha massa crítica per aguantar una escola, un dispensari, una botiga de proximitat, un bar!, una missa els diumenges (bé, això és optatiu) i una perruqueria, no és un municipi. I si un ajuntament no té els mitjans per mantenir en condicions els camí que l'uneix amb la capital de la comarca, no és un ajuntament. Si dos pobles o ciutats formen una sola trama urbana no són dos, són un. Si al teu poble hi ha uns quants carrers que pertanyen al poble del costat o si ara no pots anar al cinema perquè, malgrat estar al costat de casa, pertany al terme municipal veí, aquests termes municipals no serveixen i s'han de canviar, per molts 200 anys d'història que tinguin. El país i la societat no són els que eren quan es van crear i delimitar la gran majoria dels municipis actuals, han quedat obsolets i s'han de canviar.

Tot això, de fet, ja ho sabíem, però les restriccions municipals per aturar el Corona ho han tornat a posar sobre la taula. Veïns i veïnes de tants i tants pobles i poblets queixant-se perquè necessiten sortir del municipi per fer les activitats més essencials o, a la inversa, restauradors o comerciants admetent que sense visitants de fora del municipi la seva activitat no té sentit.

Ja sé que els municipis, els pobles i ciutats, no són només administració pública, són també comunitat i identitat. Per això costa tan qüestionar l'actual configuració i nombre de termes municipals. L'error és pensar que si no disposes d'un ajuntament amb totes les atribucions (però sense capacitat per exercir-les, en molts casos) deixaràs de ser poble amb consciència de ser-ho. Hi ha molts nuclis pertanyents a municipis més grans, o barris que abans eren pobles, que mantenen perfectament la seva vida social diferenciada, la festa major, la bandera, les entitats, el gentilici i, en alguns casos, un alcalde o alcaldessa pedani. I al revés, pobles que malgrat mantenir ajuntament propi han deixat de ser-ho a causa dels canvis demogràfics i urbanístics. Comunitat i poder polític estan vinculats, d'acord, però no són equivalents, ni a escala municipal ni a cap altra, aviam si ens cap al cap d'una vegada.

Un remei a tot plegat hauria pogut ser buidar de poder els municipis i les alcaldies, per convertir-los en simples portaveus de la col·lectivitat, i transferir el gruix dels serveis, les competències i el pressupost als consells comarcals. La realitat diversa de les comarques i la seva configuració també discutibles ho han fet molt difícil. L'altra opció, segurament la més complicada de dur a terme però la més lògica i efectiva, seria refer de dalt a baix tot el mapa municipal, establint criteris objectius, de població mínima, de continuïtat urbana o de connectivitat, i a partir d'aquí fer un dibuix completament nou, amb menys, molts menys, municipis, però molt més grans, musculats i útils (com tenen, per cert, a la majoria de països d'Europa).