Com cada 2 de febrer, avui l'Església ens convida a celebrar la Jornada de la Vida Consagrada, un dia per recordar el testimoniatge dels qui seguim Jesús per mitjà dels consells evangèlics. El document de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada presenta els consagrats com un «cabal ininterromput de vida i d'esperança per al món».

El lema d'aquesta XXV jornada, «La Vida Consagrada, paràbola de fraternitat en un món ferit», mostra el carisma dels homes i dones «que enmig d'innombrables desafiaments, al marge del camí o en les zones més inhòspites d'un barri, guareixen les ferides del món». Aquest lema s'ha de veure «sota la llum de la paràbola del bon samarità, una icona bellíssima que el papa Francesc ha volgut revisar i compartir en la seva última encíclica, «Germans tots», proposant-la com a far i horitzó per a tota la família eclesial i humana».

Vivim en un món ferit i «en una part del planeta, la ferida supura sense descans». I és que «el sofriment, la fam, la indigència i la guerra, tenen rostre concret en tants» homes i dones que «són apallissats al marge dels camins», com en la paràbola del bon samarità. Segons el document del bisbes, «en tots aquests rostres i en totes les cunetes, trobem Crist assedegat, maltractat, abusat, estranger, empresonat». Per això les persones consagrades fem nostre el dolor dels qui sofreixen, ja que els consagrats coneixem «les lluites i els dolors de l'existència en la pròpia carn i en la dels altres».

Tenint present la paràbola del bon samarità, els consagrats hem de portar a les nostres mans «l'oli i el vi per a les ferides del món», per curar les nafres dels qui pateixen. Cal recordar que la Vida Consagrada no és una fugida del món i dels seus problemes (com van fer el sacerdot i el levita de la paràbola del bon samarità), sinó una fugida de la mundanitat. Per això els consagrats ens aturem davant els qui estan al marge del camí per acollir el dolor dels qui pateixen, des de la nostra opció per la radicalitat d'una vida alternativa. Una vida que no volem que sigui mediocre ni segons els comportaments i la manera de fer (frívola i superficial) d'un món que viu només d'aparença.

Així ho intentem fer els consagrats a Déu, com les benedictines de Sant Benet, els germans de Sant Joan de Déu, les caputxines, els jesuïtes, les vedrunes, les dominiques i els germans de la Salle de Manresa, les hospitalàries de Martorell, les adoratrius de Vic i de Berga, els claretians de Sallent i de Vic, les dominiques de l'Anunciata de Súria, els escolapis de Moià i d'Igualada, els benedictins del Miracle o els mercedaris de Sant Ramon.

Tots els qui en aquesta jornada de la Vida Consagrada renovem la nostra opció per seguir Jesús i per servir el nostre món, volem acostar-nos als qui sofreixen per tal de fer nostre el seu dolor, embenar i amorosir les ferides de tots els qui pateixen i portar-los la llum i el consol de Crist.