A llarg de més de trenta anys de treball a l'administració catalana he tingut diferent presidents de la Generalitat de Catalunya. El dia 13 de gener el Molt Honorable President Pasqual Maragall va complir 80 anys.
La darrera vegada que l'he vist (i no hi vaig parlar, no per manca de ganes) va ser en una llibreria de Torroella de Montgrí, on la seva filla remenava llibres i ell romania pal plantat com un pilar en el punt del local on ella l'havia deixat. Deu fer tres anys. Quina llàstima de malaltia. Físicament no es notava cap deteriorament important.
La primera vegada que vaig estar amb el president Maragall va ser quan era el cap de l'oposició i havia fet una govern a l'ombra. Va fer una visita als ADF de la Catalunya Central i va acabar en una dinar a cal Miliu a l'estació de Rajadell. Durant el dinar li vaig anar concretant dates dels focs i dades sobre aquests, però d'una manera preliminar. A l'hora el cafè, que era la bona per esplanar-nos en més detalls i de forma més generosa, es va engegar un foc de vegetació, crec que al Lluçanès, i vaig haver de marxar. Llàstima.
Al cap d'un temps des del seu protocol em van telefonar dient-me que el diputat Maragall volia visitar la Regió d'Emergències Centre, de la que jo n'era el cap. Vaig notar un cert rebombori quan vaig parlar amb el director i el conseller per avisar-los de la visita. Finalment es va produir. Va venir amb l'alcalde de Manresa, Sr. Jordi Valls i el després director dels bombers Sr. Joan Canongia. La visita va ser complerta i va visitar tant el control de la regió com el parc de Manresa, podent conèixer així de primera mà tant el personal tècnic i bombers, com la flota de vehicles de la qual disposàvem.
Quan ja s'acostaven les eleccions que el van portar a la presidència vaig tenir l'ocasió de parlar amb ell a partir de la petició d'un membre destacat del partit dels socialistes al Bages.
Més endavant, quan ja era al capdavant de la Generalitat, se'm va anunciar que el president venia a Manresa a veure els Bombers i els Mossos d'Esquadra. Aquest va ser el fet més singular de les meves trobades amb el president Maragall. Des de protocol em van dir que havíem de fer una presentació ben acurada, però que no passés de vint minuts, que era el temps que el programa tenia establert pels bombers. Després anava a la comissaria dels Mossos. Tota la regió va estar treballant per fer una presentació digne i expressiva del nou President de la Generalitat.
Els dia previst, bastant puntual ens vam reunir a la sala de crisis/reunions de la regió la comitiva amb el president, la consellera M. Tura, la directora general i els comandaments de la regió. La presentació que havia de durar vint minuts es va convertir en un conjunt de preguntes/respostes que es va allargar més d'una hora i mitja, i és que en Maragall no venia a complir el protocol, sinó a assabentar-se de la feina que feien els seus bombers i del grau de coneixement que en tenien. Tots vam copsar els gestos de nerviosisme de la cap de protocol. El president va restar impàvid.
Estava molt interessat en els incendis forestals. Es va parlar abastament d'aquests.
Era el moment de l'enfonsament del barri de l'estació de Sallent. Es va interessar per saber el perquè de la subsidència. Se li va explicar l'existència d'un sòcol salí a tota la Catalunya central que s'enfila per l'Ebre fins al Cantàbric i la variabilitat de la seva profunditat (a Cardona aflora a l'exterior) i la particularitat del barri de l'Estació de Sallent.
Vam quedar molt contents del seu interès en comprovar que la visita no era un simple formulisme.
La seva malaltia ens preocupa i desconsola
