Les instal·lacions de plaques solars han tingut una vida guadianesca durant les darreres dècades. Els incentius molt intensos del govern de José Luis Rodríguez Zapatero van generar un boom gairebé instantani, seguit d'una ruïna molt ràpida quan les garanties ofertes van ser retirades de forma que molts inversors van quedar tirats a la intempèrie. Ara, una flexibilització normativa estimula una nova edat d'or dels camps fotovoltaics, la qual ja s'ha traduït al Bages en setze projectes presentats a les institucions en només un any. Alguns d'ells ja estan generant oposició. Novament, ens trobem davant la vella disjuntiva entre paisatge i sostenibilitat. Les energies renovables impacten al paisatge, però les necessitem. Aquesta societat no pot pretendre que el canvi de model energètic es faci sol i sense cap molèstia. Les administracions haurien de fer bona pedagogia i, sobretot, donar confiança prenent bones decisions i no generant ni la més mínima sospita de favoritisme a les grans empreses. Només així seran un àrbitre amb autoritat moral per decidir i regular amb consens social.
