Si les enquestes no s'equivoquen moltíssim, l'independentisme continuarà governant l'autonomia que Laura Borràs considera «a l'UCI» durant una altra legislatura, que ningú no sap quant durarà, perquè fa una dècada que no s'esgoten els quatre anys reglamentaris. JxCat, ERC o la CUP tenen per objectiu la creació d'una república sobirana, però la correlació de forces entre el seu entusiasme i la resistència de l'Estat, clarament favorable al segon, limita l'horitzó del Govern que surti de les urnes a extreure el millor rendiment de les competències estatutàries i procurar augmentar els recursos minvats d'un finançament asfixiant. L'estratègia d'utilitzar l'aparell de la Generalitat per avançar cap a la independència ja fa temps que topa amb la vigilància inclement de l'administració central, la fiscalia, la judicatura i el Tribunal Constitucional, disposats a desmuntar qualsevol estructura d'Estat que s'insinuï i qualsevol simulacre que s'escenifiqui. Tanmateix es pot motivar els votants d'aquestes formacions convidant-los a imaginar, per exemple, què succeiria si l'escola pública i TV3 caiguessin en mans de l'unionisme. Seria raonable que els partits s'enfoquessin a tocar sòlidament de peus a terra tot mirant el proper metre de camí, encara que no perdin el cel de vista. Per al catalanisme en totes les seves variants i intensitats, el repte torna a ser de caràcter defensiu, i si gaires participants en les mobilitzacions històriques es desmoralitzen i es queden a casa perquè l'estelada no oneja al Palau com esperaven, les conseqüències seran desastroses per als seus interessos. Darwin ens va explicar que la supervivència passa per l'adaptació a l'entorn, i els óssos que cacen a la neu són blancs. Els documentals de natura mostren com les lluites dels mascles en zel no solen produir morts perquè a la segona mossegada n'hi ha un que es retira; dolgut, humiliat i esgarrinxat, però viu per a tornar-ho a provar al cap d'un temps. Demà parlarem de l'hemisferi constitucionalista.