Cansats? Sí. Ja fa gairebé un any del primer cas de Covid19 a casa nostra. Ha estat un recorregut molt dur per a tothom, especialment per a qui ha perdut un esser estimat, per a qui viu en la incertesa d'un familiar ingressat o per a qui pateix les seqüeles de la pandèmia. Gestionar la Salut en aquest temps ha estat una cursa d'obstacles, una constant prova de foc i un exercici d'equilibris.
Primer va ser lluitar contra un virus que desconeixíem i que ens va agafar mermats d'eines per fer-li front. El treball de professionals, la col·laboració ciutadana i les necessàries restriccions ens van unir i en molts casos van fer treure el millor de cadascun de nosaltres mentre, malauradament, la pandèmia anava guanyant terreny.
Per això, l'inici de la vacunació va ser com un magnífic regal de Nadal. Per primera vegada contraatacàvem el virus. Va ser emocionant veure com, les residències i els centres sanitaris, els primers en rebre la vacuna, acollien els nostres equips amb ulls brillants i somriures amagats rere la mascareta. Es vivia el moment amb emoció sincera. Hem alentit el ritme de vacunació perquè arriben menys dosis del vaccí, però és una situació temporal que no ens fa aturar el procés de vacunació. Tots ens hem de vacunar per, com a mínim, arribar a aquest 70% de població immunitzada que es considera que ja dóna immunitat de grup.
I què fem mentre no arribem a aquest percentatge en què podem frenar el virus? Mantenir la guàrdia. Des de Salut fem el que hem de fer: augmentem recursos per avaluar la situació epidemiològica, obrim aquesta informació a tothom, fem seguiment de casos positius, coordinem els nostres equips sanitaris per garantir una assistència equitativa i no deixar d'assistir casos urgents no covid, continuem la campanya de vacunació i, que ningú ho dubti, accelerarem la vacunació quan puguem fer-ho amb l'ajut dels nostres professionals.
Tenim nous obstacles a davant. Noves variants com la variant britànica que s'han seqüenciat a casa nostra, a la Catalunya Central. És una mutació de la covid-19 existent, més contagiosa i que, per tant, torna a generar un increment de la pressió sobre el sistema sanitari. La mutació del virus entra dintre dels paràmetres normals d'adaptació del virus a l'espècie humana. És la nostra obligació, des del departament de Salut, d'insistir que el nivell de transmissibilitat d'aquesta variant és tan alt que no podem abaixar la guàrdia. No ens ho podem permetre. Quants més contagis hi ha, més persones han de ser ateses a la primària, o més persones han de ser hospitalitzades i també més que arriben a les UCI. I un any després, plou sobre mullat.
De manera que permeteu-me que torni a fer la pregunta inicial. Cansats? Sí. Hi ha un cansament general. Però mentre no estem immunitzats, hem de mantenir-nos ferms i treure forces d'on sigui per extremar encara més les mesures. Sí, aturar el virus va encara de mantenir distància, rentar bé les mans, usar la mascareta, reduir la mobilitat i evitar el contacte social, mentre continuem vacunant-nos. I aquí tots hi tenim un paper a jugar.
