Acomençaments de gener van arribar a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra els avantprojectes de construcció de dos parcs eòlics a la zona. Pocs dies abans, en època de vacances, havien arribat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Unes dates molt ben escollides, tal com sembla que acostuma a passar en aquests casos.
Des de fa més de trenta-cinc anys visc en aquest petit poble del Bages que no arriba als tres-cents habitants. En aquesta vila, més enllà del local social i d'allò que pot proporcionar-nos l'Ajuntament, no hi ha pràcticament cap servei. Per descomptat no hi ha teatres, ni cinemes, ni biblioteques, ni llibreries... i no hi ha ni farmàcia, ni supermercat, ni ferreteria, ni forn de pa...
És a dir, en aquest poble no hi ha de res... només la natura. A part de la bona gent, aquest és l'únic nostre gran valor: el paisatge. Un factor que ha sigut decisiu perquè noves famílies vingudes de ciutat s'hagin anat establint aquests últims anys en aquest llogarret, per alegria de tota la comunitat.
Doncs bé, se'ns ofereix de perdre l'únic que tenim per tal que puguem generar molta energia per al consum dels pobles i ciutats on hi ha de tot. Sembla ser que el camp es necessita per això i perquè no manquin aliments per a tothom. I si es poden preservar algunes zones del paisatge per tal que uns quants hi puguin tenir la segona residència o perquè els que viuen a ciutat hi puguin anar a carregar piles, doncs ja estaria. Vet aquí la funció del camp i la natura. Es veu que no cal preguntar-se pel benestar de la gent que fan vida en les petites viles. Són pocs, tu!
Sempre sentim parlar de la vertebració del territori, de crear xarxa de població, d'evitar que el camp sigui abandonat, de la conservació de la natura i de la preservació del paisatge... Doncs la instal·lació d'aquests molins gegants al poble d'Aguilar de Segarra seria treballar per tot el contrari i consentir que siguin sempre les minories les que surten perjudicades.
I no és pas que ens vulguem desentendre de les necessitats que té el planeta, ans al contrari, el nostre Ajuntament ja fa temps que ha pres partit per l'energia fotovoltaica: tenim un camp de plaques solars al poble, hi ha un nou projecte en marxa i una ordenança municipal que afavoreix la generació d'aquesta energia. I això és important remarcar-ho perquè aquestes multinacionals que volen tirar endavant aquests projectes apel·len a la consciència ecològica i encara ens farien sentir culpables, mentre elles es freguen les mans pensant en el baix preu d'aquest sòl i en els pocs recursos que tindrà la minsa població per oposar-se al projecte.
Però tot defensant l'energia verda, no ens podem desentendre de defensar l'equilibri territorial del nostre país i de defensar la necessitat d'un pla nacional català d'implantació d'energies renovables que no permeti que la localització dels parcs eòlics acabi estant en funció del negoci més o menys sucós que hi fan les empreses; que no permeti que es concentrin tots els desavantatges en uns mateixos territoris; que tingui en compte els punts forts i els punts febles de cada zona, que prioritzi l'obtenció d'energia allà on es consumeix , que prioritzi les instal·lacions en llocs on el paisatge ja ha estat degradat, com ara els polígons industrials i que sigui capaç de preveure nous sistemes menys invasius.
A banda de confiar també en la tasca que hauria de fer el Consell Comarcal del Bages en la defensa del territori, per part de l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra i de tot el poble s'està fent tot el que es pot, no pas per "treure'ns el mort de sobre", sinó per defensar allò que creiem just.
I per acabar, si descobrir nius d'àliga cuabarrada o de qualsevol altra espècie protegida ens ha de salvar dels gegants metàl·lics, li estarem, a la rapinyaire, eternament agraïts. La gent que em coneix sap que els ocells són una de les meves dèries, ara bé, si el benestar de les persones d'aquests poblets depèn, només, d'una àliga, alguna cosa falla.
