M'escriu un socialista de llarga trajectòria perquè vaig usar el terme «catalanisme» en un article sobre l'hemisferi independentista. Em diu: «fruit de l'imaginari creat pel nacionalisme excloent has fet fora el PSC del catalanisme. Apartant el PSC el país no te solució». Estem al davant d'un debat nominal o d'una qüestió complexa?
L'Enciclopèdia el defineix com el «moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya». La Viquipèdia afegeix que és «transversal» i estructurat en les esferes «ciutadana, cultural i política»; a la personalitat a reconèixer hi afegeix «històrica, lingüística, cultural i nacional». Jordi Pujol va impulsar la creació de Convergència com el «pal de paller» del catalanisme, entès aquest com «una idea, un sentiment i un projecte de país». En una visita a Palau, l'empresa de Regió7 li va comentar que el diari es definia com a «català», i ell va lamentar que no ho fes com a «catalanista». D'altra banda, ja als anys setanta el PSC penjava als seus locals un cartell amb el lema «som socialistes i catalanistes per les mateixes raons», una frase de Joan Reventós, i en la declaració de principis el partit es defineix com a «catalanista» i parla d'una «nació» catalana capaç de «forjar el seu futur (...) en el marc d'una Espanya i una Europa federals».
No es pot ficar al mateix sac tota l'oferta política externa a l'independentisme, que compren socialistes, comuns, populars, voxistes i taronges. La manera de separar i classificar la diversitat no és tant l'etiqueta (afegir el sufix «-isme» al nom del país és un recurs gratuït i molt llaminer) com la trajectòria i les propostes.
El Procés va suposar, com als cartells del referèndum, una bifurcació del conjunt que durant dècades va tenir un denominador comú. Alguns dels que no van seguir l'estelada van conservar l'etiqueta catalanista per diferenciar-se, tot i que l'independentisme també és una derivada del catalanisme. I vet aquí com la paraula, de tant com abasta, aclareix poc.
