Si una cosa s'ha d'exigir a tots els polítics, en qualsevol dels càrrecs que ocupin, és no fugir de la realitat per inventar-ne una altra. Som a tocar d'unes altres eleccions al Parlament, crucials per retornar a la realitat o, pel contrari, continuar en una realitat inventada.
Els qui fa molts anys que estem en exercici, directe o indirecte, sabem que mai tenim el que considerem just. Parlem de les administracions locals, de les autonòmiques o, fins i tot, de l'estatal.
Mai no hi ha prou finançament per poder dur a terme els projectes que tenim plantejats. Davant d'aquesta situació, podem optar per tirar la tovallola i anar a casa o plantar cara als desafiaments i lluitar per aconseguir el màxim del que necessitem. Sempre quedarem curts, però resoldrem una part important dels objectius.
He estat actor i observador de la realitat dels tres nivells d'administració a Espanya durant quaranta anys, i puc assegurar que les administracions locals han fet «miracles» a l'hora de gestionar els recursos que rebien i reben actualment. Tenen motius de queixa perquè no estan prou ben tractats ni per l'administració central ni de bon tros per la de la Generalitat.
Malgrat tot, continuen batallant per millorar condicions, i estic convençut que la constància i sumar forces farà aconseguir els seus objectius. Noves lleis, nou finançament, tractament més just i més cogovernança dels tres nivells.
Què podem dir de la Generalitat? Ha tingut èpoques d'eficàcia i èpoques de malbaratament de possibilitats i recursos. El victimisme ha estat una eina habitual, en comptes de plantar cara i ajuntar esforços amb altres territoris per fer front comú a l'hora d'exigir canvis legislatius i de finançament.
Ara bé, quan es reclamen més recursos, s'ha d'haver estat auster i no malgastar, com s'ha fet en moltes ocasions. I mai, mai, trencar la legalitat atorgant-se uns la representativitat de tots per vulnerar el reglament del Parlament, l'Estatut d'Autonomia i la Constitució.
Ser demòcrata exigeix respecte per les lleis vigents, i si no agraden, lluitar per canviar-les, però mai vulnerar-les com es va dur a terme els dies 6 i 7 de setembre del 2017. D'aleshores ençà la realitat inventada pels partits independentistes ha provocat un retrocés brutal en tots els àmbits de la política, la indústria, les finances i les relacions socials.
No és que qualsevol temps passat hagi estat millor, és que necessitem retornar a la realitat, pura i dura, per poder encarar el futur amb garanties d'èxit. I pensar que fora de la legalitat, o fora de la realitat política en la qual estem, és situar-se en un món imaginari. Ara mateix, la Generalitat ha de retornar 32.000 milions en els propers tres anys. Sense un pacte a llarg termini amb el Govern central és impossible. I com això, molts altres temes.
Ha arribat el moment no d'inventar solucions «miraculoses» sinó de governar en consonància amb la realitat. Aquesta és, de fet, la gran proposta de Salvador Illa. Presidir un Consell Executiu format per persones preparades, coneixedores de la realitat pura i dura, disposades a aconseguir acords i pactes amb el Govern central i la resta de Comunitats Autònomes per sortir, primer, de la pandèmia, i tot seguit encarar un futur prometedor amb les forces pròpies i els reforços econòmics que vindran de la UE.
Continuar amb els mateixos actors, les mateixes guerres internes, i una realitat inexistent, no té futur. És hora d'apagar focs i retrobar la pau interna, per agafar forces i afrontar la dura realitat. Aquesta és la pretensió del candidat a president Salvador Illa.
