Quan Tinder no existia i les xarxes socials no s'havien inventat. Quan les amistats es consolidaven a base d'anys, i trobar l'home o la dona de la nostra vida requeria temps i dedicació, llavors, quan tots teníem una altra il·lusió i una altra innocència, els diaris i les revistes reservaven un espai als lectors on les noies escrivien amb l'afany de conèixer algun noi, els nois alguna noia, i uns altres una colla per sortir. És clar que també hi havia lloc per sol·licitar intercanvi de correspondència, per trobar col·leccionistes afins o per felicitar algú pel motiu que fos. Aquella secció oberta als lectors era com un gran taulell d'anuncis que, per raons d'espai, requeria una literatura breu i, si podia ser, efectista. En guardo moltes pàgines d'aquelles, i entre aquell fotimer de comunicacions hi ha autèntiques perles.

Aquests dies m'he trobat per casa el retall d'una d'aquelles seccions. Correspon al número de juny del 96 de L'Anunci, una revista gratuïta que s'editava a Manresa. Diria que el que més m'ha sorprès ha sigut veure-hi publicats noms i cognoms, amb telèfons i adreces, de gent que s'hi expressava amb una confiança i una naturalitat que ara ens semblarien inimaginables. Dona el seu telèfon, per exemple, un «noi de 40 anys» que «busca noia per a fins seriosos» i que al costat del número diu «Demanar per Francisco». I també «una noia de 18 anys amb ganes de divertir-se» que «busca unes quantes amigues per sortir els caps de setmana, anar a festes, etc.». Posava el seu nom, Glòria, i també els seus cognoms i la seva adreça del carrer Viladordis. Hi ha també missatges familiars com aquell que diu «Encara que patíem, ens has demostrat, David, que quan vols pots aprovar. Ara ja et deixarem anar amb el teu amic Juan Carlos a Llançà». Però els millors de tots són els que expressen un neguit sentimental: «Isabel R. P., encara que aquest amor que sento per tu sigui prohibit, no puc fer-hi res. T'estimo molt més que la meva vida. Ricard»; «Anna B. Sempre t'estimaré. Cada dia penso més en tu. Vull tenir-te molt a prop meu. David G». I el millor de tots, el que escolliria per a una antologia: «Andreu, gràcies per fer-me una dona. Sílvia».

El Francisco, la Glòria, la Isabel R. P., el Ricard, l'Anna B., el David G., l'Andreu, la Sílvia... no s'imaginen com m'agradaria poder-los conèixer. Saber com els ha anat la vida en aquests vint-i-cinc anys que han passat des de llavors i brindar pels èxits que ens esperen. De fet, aquest article és en realitat un missatge.