Si volem fer present el record i el missatge de Jesucrist, especialment en aquests temps de pandèmia -que tanta gent viu amb angoixa i solitud-, ens cal començar per on Ell va començar, portant a tothom una paraula de comprensió, de consol, d'amor i de resurrecció. Només una estona de companyia, àdhuc silenciosa, pot compadir i consolar de debò i obrir una finestra de compassió i d'esperança. Només aquestes experiències límit poden obrir el cor a dues actituds oposades: resignació o revolta. I si algú vol verament penetrar dins el sofriment d'altri, primer ha d'haver sofert ell mateix aquestes experiències sent per a nosaltres motiu de missió fent present el veritable rostre del Crist exercitant la caritat i la misericòrdia. Les misericordines, amb l'ajut de l'Esperit, poden fer miracles. I Jesús els fa sempre en trobar-se situacions de debilitat personal d'altri, i un cop curats, els envia altra vegada a la seva missió.

Job -igual que els que sofreixen patiments límit- devia viure la seva vida assumint en la seva pròpia existència el dolor, l'angoixa i la depressió que Déu li va permetre de fer-ne experiència. No obstant, tots aquests patiments deixen rastre, tant els causats en un cop brutal de sofriment com pels que amb un rosec -a poc a poc- ho trinxen tot. I tot cal superar-ho perquè hi ha encara moltes ferides que cal curar o almenys suavitzar. Des de les més materials i econòmiques, que no permeten el creixement personal i cultural de tants homes i dones, fins a les angoixes més profundes tan pròpies de la nostra societat actual. I en aquestes situacions tan extremes els psicòlegs aconsellen superar-les confiant en un pal de paller o idea que ens doni l'esperança i seguretat d'un món millor. Per a nosaltres aquest pal de paller és el mateix Déu, u i tri, que ens guia i conforta. Tot pot ser il·luminat per Déu.

En els nostres temps, dir les veritats de sempre -potser per justificar-nos- com: «Potser t'ho has ben guanyat...» o «Déu prova les ànimes que Ell estima...» ja no ens edifiquen gens ni mica. Tenim camí per fer perquè tenim moltes coses per comprendre i compartir amb aquells que no s'identifiquen amb segons quins dels nostres valors. Per arribar a ser també nosaltres servidors, cal que siguem conscients de la nostra pobresa i dir sí al do gratuït de Déu.