Tinc ganes que arribi el dia 14. No és que em motivin molt especialment els missatges que he sentit en els dies que portem de campanya electoral. El que em fa il·lusió és l'acte mateix d'anar a votar; la possibilitat de fer alguna cosa per intentar canviar el mal govern que hem tingut, amb independència que el resultat sigui el que jo vull o un altre. Fa molt de temps que ho desitjava i em va emprenyar molt l'intent del Govern de la Generalitat d'ajornar les eleccions amb el suport majoritari dels partits catalans (incloent, lamentablement, el que acostumo a votar). Va ser una mala notícia per a la democràcia i per als ciutadans i ciutadanes que lluiten per superar una crisi sanitària que està delmant les vides i la salut de milers de persones i que està comportant conseqüències gravíssimes de caràcter econòmic i social. Vaig trobar molt fort que la majoria de les forces polítiques del país estiguessin d'acord amb mantenir durant cinc mesos més, com a mínim, un govern sense plenes capacitats i barallat en l'intern, així com un Parlament dissolt i uns grups polítics totalment polaritzats i situats en campanya electoral.

Votaré amb l'esperança que el Parlament i el Govern que surti de les eleccions sigui conseqüent amb un fet indiscutible: la pandèmia global de la covid-19 ha canviat de cop les prioritats de les polítiques, de les institucions i del conjunt de la societat, i ha impactat de manera global en la vida de la gent i, molt especialment, de la classe treballadora. A Catalunya i a Espanya, com arreu d'Europa i al món sencer. Hem pres consciència que la vida, protegir la vida, és el principal repte de les nostres societats. I també hem constatat que la força del treball i els anomenats treballs essencials, els serveis públics i totes les feines de cura, majoritàriament feminitzades, mal reconegudes i molt precaritzades, són imprescindibles.

És clau disposar d'un Parlament que legisli i ordeni el debat polític amb rigor i pluralitat, i disposar, a la Generalitat, d'un executiu que governi amb realisme, eficàcia i sensibilitat social i que dialogui i concerti per endreçar, i no agreujar, els problemes heretats d'aquests darrers anys (presos i diàleg territorial) i per poder aprofitar, amb polítiques, projectes i estratègies ben pensades, tant els pressupostos generals de l'Estat, aprovats per una majoria progressista i plurinacional, com els fons de reconstrucció que la Unió Europea posa a disposició dels estats membres que, durant els pròxims anys, han de permetre superar la crisi, fer front als reptes de present i de futur, i corregir les febleses que la pandèmia ha fet emergir. I això vol dir protegir els sistemes de salut i de cures, recuperar el teixit industrial, reformar el sector del turisme, millorar l'equilibri sectorial, assegurar la vertebració territorial del país des de la proximitat i fer una aposta clara per l'educació al llarg de la vida, la recerca, la digitalització i la lluita contra el canvi climàtic.