Després de 12 anys de ser des-ocupat l'edifici dels jutjats, tornarà a tenir una activitat pública. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) patirà una important remodelació que ha posat en guàrdia els defensors del patrimoni ciutadà. El projecte global del sector està en fase d'anàlisi patrimonial, on caldria tenir en compte l'evolució des de la interpretació històrica de les diferents èpoques fins a l'actualitat, de manera que les relacions històriques entre els edificis en permetin entendre la nova connexió. El projecte d'enderroc es realitza en dues fases que afecten els edificis d'habitatges de l'antiga Creu Roja al carrer de Galceran Andreu i de la Baixada de la Seu. S'han iniciat les intervencions arqueològiques i l'enderroc es farà efectiu, segons l'equip redactor del projecte, malgrat alguns edificis estiguin protegits pel BCIL. Es generaran contencions per a futurs subterranis i es reserven enderrocs puntuals en funció de les necessitats del projecte. La protecció de la façana sud està garantida. No es tocarà el pany de Muralla medieval autèntica, amb l'antiga entrada per mossèn Bosch, que dona cohesió a la zona del Puigcardener des del carrer Codinella fins a la Via de Sant Ignasi. Ara bé, una altra qüestió controvertida és l'entrada a l'aparcament, perquè foradar roques és costós, car i molest per als veïns. Historiadors del Centre d'Estudis del Bages (CEB) demanen respectar els materials que sorgeixen en els sondejos i cales del Palau dels Andreu, així com d'altres famílies nobiliàries assentades a la zona, que es concreten en trobades de ceràmica blava catalana i blava de Barcelona, de l'època moderna; arcs tapiats no datats i altres restes singulars que s'haurien de posar en valor, mantenir-les o recopilar-ne les que es puguin. Fins i tot es podrien desmuntar i situar-les en un altre lloc. Els historiadors favorables a la preservació del patrimoni consideren que cal tenir en compte l'opinió de tots els sectors interessats, i no només dels tècnics municipals. Per eliminar materials històrics caldria un ampli consens.

Un dels fets que faran singular el nou edifici dels antics jutjats és que combinarà oficines i patrimoni amb connexió directa amb la Seu. La planta d'oficines connectarà amb l'edifici gòtic, el nou i l'antic, que caldrà fer accessible. A més de pedra s'observarà una estructura metàl·lica lleugera amb vidres que funcionen com un element geoclimàtic. Construït el 1671, va començar a funcionar com a jutjat el 1716, any en què també s'hi va establir la presó, amb un pati semicircular. S'havia acabat la guerra de Successió i es començaven a aplicar els decrets de Nova Planta. Posteriorment, va fer funcions de caserna militar i de teatre municipal. El 1789 se li va treure un nivell a l'anomenada Sala Gòtica. El 1882 s'hi va establir l'Audiència i l'edifici va ser reformat per darrera vegada el 1979, per instal·lar-hi els antics jutjats de Primera Instància i Instrucció de Manresa. El que també s'anomenà Palau del Bisbe concentrarà les dependèn-cies dels diversos serveis (Interior, Sanitat i Territori) de la Catalunya Central, que la Generalitat té ara en diversos indrets de la ciutat.