La coalició entre la dreta espanyola, el PSOE i el corrent ideològic que domina bona part de la judicatura espanyola ha aconseguit que les eleccions catalanes es facin definitivament el 14 de febrer, menystenint l'opinió dels responsables sanitaris que ho havien desaconsellat completament. Només falta, doncs, una setmana i un dia per arribar a la jornada electoral. Però ara ja es van veient clars els entrebancs que hi haurà per aconseguir una votació simplement normal: el munt extraordinari de vots per correu que col·lapsen el sistema i els milers i milers de persones designades per formar part de les meses electorals i que, per les circumstàncies sanitàries del moment, han presentat al·legacions per tal de no formar-ne part. A més d'un problema tradicional que no s'ha solucionat mai: el del vot dels catalans residents a l'estranger que sempre topen amb tot d'impediments per votar. Ara ja no hi ha res a fer, però val la pena de recordar una vegada més que la major part d'aquest embolics provenen de la decisió judicial d'obligar a fer les eleccions el 14 de febrer i no ajornar-les fins al maig. Per què? Doncs perquè l'establishment polític de l'Estat va creure que ara el conjunt de dretes espanyoles i el PSOE podrien obtenir millors resultats. I que la Generalitat s'espavili com pugui amb les greus dificultats que comporti mantenir la data electoral inicial encara que sigui en plena pandèmia.

Com va fins ara la campanya? Quan s'acosta l'hora de votar no és justament una època fàcil per a la concòrdia política. Cada partit accentua les seves virtuts i destaca els defectes dels altres. No és temps d'unitat sinó de marcar territori. Tenint-ho en compte, cal dir que fins ara la polèmica entre els partits independentistes ha estat relativament mesurada, perquè tots saben que hauran d'acabar entenent-se d'una manera o altra. I que ningú no té la clau d'una incògnita bàsica de la convocatòria: a qui beneficiarà un abstencionisme que es preveu important? Als partits del 155 o als que fins ara n'han patit les conseqüències?

I la qüestió fonamental: els resultats del dia 14. Com reaccionarà l'espanyolisme si els partits que propugnen la independència tornen a guanyar i poden formar nou govern de la Generalitat? Perquè, efectivament, és molt possible que passi el mateix que el desembre del 2017, en les eleccions que va convocar Mariano Rajoy de la mà del 155. En aquell moment va tornar a guanyar l'independentisme, malgrat que el partit més votat va ser Ciutadans, gràcies a una gran operació d'Estat que el va promoure. Què dirà ara Pedro Sánchez si el seu candidat Salvador Illa, catapultat novament per una operació d'Estat encapçalada pel PSOE -però amb el suport de Vox, Ciutadans, PP i els poders fàctics-, queda en conjunt per sota del vot independentista? El més segur és que sigui així i quedi demostrat un cop més que no hi ha solució sense enfocar la qüestió política fonamental i prou coneguda: cal respectar el dret a l'autodeterminació del poble català. Per assegurar-ho, tothom a votar!