Els éssers humans, fràgils i arrogants, vivim amb por, o millor dit que la por viu permanentment en nosaltres. Tots temem alguna cosa. La por és la raó principal que ens tenalla i impedeix que prenguem moltes decisions. Des que la humanitat està organitzada segons el sistema social que coneixem, el poder ha utilitzat la por com a eina per controlar i dominar les masses.

El coronel Pedro Baños, en el seu últim llibre El dominio mental, escriu que la por generalitzada impulsa la ciutadania a acceptar mesures que de cap altra manera mai consentiria. Si s'aconsegueix que tinguem por, més fàcil serà obtenir l'obediència social. Ara, més que mai, hi vivim sotmesos. La realitat ens la imposa i els mitjans de comunicació l'augmenten mitjançant la informació reiterada o fins i tot manipulada, que, segons Baños, respon al que es diu «un projecte de reprogramació social».

Fa un any que no es parla de cap altra cosa que de la covid i les seves conseqüències. Si bé informar és l'objectiu d'un mitjà de comunicació, en alguns, especialment a la televisió, s'ha anat pervertint aquesta funció i s'ha imposat un estil de comunicació alarmista i aterridor que genera nerviosisme i menyscaba l'ànim de tothom. La forma en què es donen les dades sobre les UCI, les morts i l'aparició de soques cada vegada més contagioses ens angoixa i ens paralitza.

És preocupant veure com en alguns mitjans, sabedors de com de bé manegen les nostres emocions, la informació se serveix tergiversada o excessivament ideologitzada. La premsa té un poder fabulós i la capacitat de modelar criteris i idees és irrebatible. Arran de tot el que està passant, la idea que els que discuteixen qualsevol de les diligències que imposa el «papa Estat» a través d'alguns mitjans se'ls qualifica de negacionistes. Avui, dubtar o discrepar de les advertències oficials suposa una falta greu que socialment condemnem amb virulència els mitjans o les xarxes socials. Tots sabem que deslliurar-se de la por és impossible. I molts ho tenen clar. Ho va dir Roosevelt: «De res s'ha de tenir tanta por com de la por».