Vista la gran diversitat d'elements que ens apleguem en l'àmbit de relació, enfrontament o convivència social que és aquest món nostre, podríem pensar que la fauna humana (és un dir) es diferencia de l'animal, sobretot, per allò tan essencial que ens defineix com a éssers racionals, amb capacitat de pensament, consciència, intel·ligència, distinció entre el bé i el mal, etc. Però aquestes qualitats, precisament, també ens permeten identificar com a propers o estranys congèneres, naturals o circumstancials, amb qui compartir la vida o no jugar-nos-hi mai els cuartos. No cal que posi exemples, ni noms ni cognoms perquè cadascú té els seus al cap. Tanmateix, atès que estem en campanya electoral i s'hi val tot (llevat utilitzar paraules normals, com «presos polítics» o «exiliats»), deixeu-me posar el focus en aquells de l'espècie que es distingeixen per ser barruts de mena, i/o mentiders compulsius i /o cínics.

Per exemple, dies passats vam tenir coneixement del judici que s'ha fet a un ex mossèn, acusat d'haver enganyat, manipulat, robat, abusat de la pretesa autoritat moral que li conferia el càrrec, per treure'n benefici personal, se suposa que només econòmic. També fa dies que sentim persones humanes dient que Catalunya ha perdut deu anys de convivència social i de progrés econòmic per haver gosat voler decidir el seu futur, quan justament són elles qui han crispat l'entorn social, escanyat l'activitat econòmica, impedit el normal funcionament de les seves institucions, represaliat els seus dirigents, amenaçat la discrepància ideològica. Aquell, el de l'alçacoll blanc, deia que ho feia en nom de déu, el seu. Aquestes altres, en nom de la unitat de la pàtria, la seva. Del primer cal esperar que la Justícia el posi al lloc que li correspon. Dels altres, n'han de tenir cura els electors que diumenge que ve escolliran representants.

En aquest tema, per evitar sorpreses caldrà filar prim a l'hora de votar si es vol garantir un resultat engrescador: analitzar bé qui defensarà de debò una Catalunya forta, socialment justa, econòmicament equilibrada, inclusiva, diversa, moderna, respectuosa amb les diferències, amb una política educativa integradora, amb un model de sanitat pública de primer ordre, universitats capdavanteres, lleis homologables a les democràcies avançades, polítiques decidides de suport a l'activitat econòmica, la competitivitat industrial, la diversificació del model productiu, la inversió en infraestructures per recuperar els dèficits acumulats, orgullosa de la seva identitat cultural i lingüística, solidària, reconeguda internacionalment, respectuosa amb les institucions modèliques, mitjans públics creïbles i competitius... Votar bé, vaja!