09 de febrer de 2021
09.02.2021
Regió7

Els Mascles de Solsona i l'Alguer

08.02.2021 | 22:20
Els Mascles de Solsona i l'Alguer

El llibre de Jaume Cuadrench i Bertran El Gegants i demés Improperis de Solsona, De les Diades de Corpus i de Festa Major publicat a l'any 1998, fa un extens repàs a tota la comparseria folklòrica i històrica solsonina i es refereix als Mascles com un element que va estar present a la festa del Corpus de Solsona entre els anys 1693 i 1703.

El Diccionari Català-Valencià-Balear de Moll de mascle en diu «Canó de bombarda o d'altra peça d'artilleria. Ha a fer una bombarda ab dos mascles levadissos, doc. a. 1451 (BSAL, xxvi, 167). Dos çarabatanes... faxades de cinch faxes de ferre ab dos grossos canons o mascles cascuna çarabatana, doc. a. 1464 (Arx. Gral. R. Val.).„b) Morter d'artilleria per a disparar trets en les festes; cast. morterete. Desperaren molts mascles a la plassa de la Seu, doc. a. 1613 (Alm. Isl. Bal. 1875, pàg. 54). L'atronador espetec d'aquells mascles que, en esclatar, feien tremolar les cases, Oller Vilaniu 49».

El diari Regió7 del 4 de setembre de l'any 2009 titulava «Solsona presenta els mascles», i afegia «Els geganters presenten els mascles, un element pirotècnic del segle XVII amb el qual la ciutat amplia el patrimoni folklòric». Des d'aleshores no han faltat mai a Solsona.

A la ciutat catalanoparlant de Sardenya, l'Alguer, vaig poder consultar l'Arxiu Històric del Municipi de l'Alguer, gràcies a Gianfranco Piras i Antonio Serra, tots dos arxivers algueresos, com també l'arxiu del bisbat alguerès amb mossèn Antoni Nughes (que va facilitar-me el Llibre de les cerimònies, dels consellers de la Ciutat de l'Alguer, de Pepa Molina i Joan Armangue, on vaig llegir que a l'any 1586). Aquí la meva sorpresa fou molt gran en veure que les referències a l'ús de la pólvora en aquells anys era molt freqüent, i una cosa que em va impactar és que per Corpus «se tiran 24 mascles». En un altre document d'Arxiu Històric datat a l'any 1562 s'indica que s'assigna la despesa de 5 lliures per la pólvora de la casa de la ciutat «en les ordres de pagament». L'any 1586, al mateix arxiu de l'Alguer trobem un altre document que fa referència a la processó del Corpus algueresa que diu que es tiren «24 mascles y tres pesas». Una altre citació dels mascles és un pagament fet per la festa de Sant Joan de Porta Llatina de l'any 1649 «...per quatre mascles que se tiren lo dia de sant Joan».

Al segle XVII tant a l'Alguer com a Solsona o Berga van tenir: Gegant, Àliga, Turcs i Cavallets o Maces. A Berga no he trobat mai encara cap referència a mascles en la pirotècnia berguedana del Corpus. La Sibil.la que es canta la nit de Nadal a la Catedral de Santa Maria de l'Alguer (a l'Alguer s'anomena El Senyal del Judici), és la versió de la Seu d'Urgell, el folklore de les cerimònies del Corpus Christi del segle XVII alguerès, solsoní o berguedà és molt semblant. Això em fa reafirmar-me en que, de ben segur, molts dels primers catalans que repoblaren l'Alguer deurien ser pirinencs. No sóc filòleg, valga'm Déu, però molt sovint el parlar alguerès em recorda el de l'Alt Urgell, els Solsonès o els Pallars, i amb això està tot dit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.