Quina serà la participació, diumenge, ens preguntem. Venim de tres eleccions (2012, 2015 i 2017) en què l'abstenció va ser molt menor a l'habitual, amb participacions superiors al 67%, 77% i 81%, respectivament. Aquesta vegada, les enquestes la situen per sota del 60%, en la línia de les eleccions dels 90 i 2000, quan triar Parlament no generava un interès massiu a Catalunya. La dada, doncs, sorprèn, atès que venim de gairebé una dècada en què la política ha estat el nucli del debat ciutadà al país i de tres anys d'apassionades discussions que s'han traduït en una massiva afluència a les urnes. Qüestions que no han estat encara resoltes.

La covid, és clar, és l'amenaça a una participació en la línia de les més recents. Però les precaucions per concórrer als col·legis electorals aquest diumenge estan sent molt alarmants. La qüestió és si potser massa. S'apunten els riscos que suposa formar part diumenge d'una mesa electoral o de, simplement, votar, però s'obvien, en la discussió, els riscos als quals estan sotmeses totes les persones que atenen al públic en els establiments que han pogut obrir aquestes últimes setmanes, en el pitjor pic des de la passada primavera. O al transport urbà. Alguns investigadors, com Oriol Mitjà, un dels científics que més obertament ha intervingut en el debat polític sobre la pandèmia, reforcen els perills de la jornada. Ahir, Mitjà insistia a RAC1 en aquest temor i ho feia recordant que en les eleccions als Estats Units (on el nombre de casos estava, a finals de novembre, desbocat pels efectes d'una administració negacionista i encara sense vacunes al mercat) 60 persones (seixanta!) que van formar part dels centres electors van donar positiu després d'aquella jornada. Mitjà, però, apuntava que és «difícil» discernir com i quan s'haurien contagiat aquestes persones. Seixanta entre centenars de milers i sense que el contagi es pugui atribuir al 100% al fet d'haver estat en un col·legi electoral el dia dels comicis. No sembla un argument molt científic.

És raonable el temor, però cal racionalitzar-lo. I el Govern i els partits haurien de fer més esforços per posar-lo en el seu punt just i alhora per garantir una minimització dels riscos. Però som al país de les emocions desfermades i de la politització subliminal de qualsevol causa. Unes eleccions són la combinació idònia perquè la covid i la política retallin un dret vertebrador de la democràcia.