10 de febrer de 2021
10.02.2021
Regió7

2021, any de memòries i iniciatives

09.02.2021 | 23:54
2021, any de memòries i iniciatives

Molts lectors amb mi coincidiran en que un dels plaers que hom experimenta visitant ciutats és el de descobrir–hi als carrers i places, testimonis monumentals, senzills o superbs, tant se val, que permetin llegir-hi i descobrir el passat històric del que cadascuna d'elles s'enorgulleix.

Disculpin que en aquest article faci referència a un esdeveniment personal, tot i que ben berguedà, joiosament viscut el 30 d'abril del 1993 pel nostre Ajuntament i el de la germana ciutat sueca de Högsby. Era una tarda, copiosament plujosa, que feia preveure a l'endemà una deslluïda Fira de Maig. Malgrat tot, aquell capvespre, una enfervorida multitud, empunyant paraigües, va recórrer, talment en processó, un dels itineraris més tradicionals de la Berga antiga.

Tot començà encenent les llums de la restaurada plaça de Sant Pere, escenari de la nostra indestriable i universal Patum i descobrint a la placeta del Doctor Saló el mural de la Patum, tan admirat pels visitants, obra del gran artista Joan Casas i Ortínez que malauradament ens deixà el 2013.

I tot seguit, amb la comitiva ens traslladarem a inaugurar la nova plaça de la Torre de les Hores, amb el goig afegit de aixecar-hi dos memorials. Un d'ells, també obra de Joan Casas, celebrant la germanor amb el municipi suec de Högsby, dins el qual hi ha el poble de Berga. Val a dir que a la geografia europea (a Suècia, Alemanya, Itàlia i Grècia) hi ha més de trenta localitats denominades com la nostra ciutat.

I l'altre bell plafó, que mostra la imatge adjunta, obra del «Grup Refractari», col·lectiu berguedà de ceramistes, rememora el gloriós moment històric quan, per l'impuls entusiasta del rei Pere el Cerimoniós, l'any 1380, Berga veié per fi conclosa l'obra de les muralles que des del castell la protegiren i encerclaren. Fou casualment el mateix 1380 que el propi rei Pere, tan orgullós del nostre castell com dels seus i catalans a Grècia, tot enaltint el d'Atenes, a l'Acròpolis, proclamà «Lo castell de Cetines és la pus rica joia qui al món sia».

Vint-i vuit anys han transcorregut des d'aquella vigília de la Fira de Maig de 1993. La pandèmia que fatalment s'allargassa, ens obligà a ajornar l'any passat els programats actes del 20è aniversari del Casal d'Europa, esperant que, tard o d'hora, puguin acomplir-se enguany amb la cooperació dels quatre països amb noms berguedans abans esmentats: Itàlia on, des de la ciutat de Bolsena repensarem la Patum des dels seus orígens medievals i cristians. Suècia i Alemanya, capdavanters països amb els que caldrà compartir esperançadores iniciatives. I Grècia, bressol del món clàssic i amb la qual les imatges dels rehabilitats castells catalans de Berga, Atenes i Hypati en el record del nostre comú rei Cerimoniós, ens ajudaran a promoure la dimensió històrica de Catalunya.

En fi, memòria generadora d'iniciatives com deien els clàssics: «La història és una filosofia que ensenya a base d'exemples» (Dionís d'Halicarnas) o «No saber el què ha succeït abans de nosaltres és com romandre eternament infants» (Ciceró).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit